Estranya campanya

O almenys així m’ho sembla. Aviso que jo no sóc dels que s’autoamenen “l’esquerra intel·ligent i decent”.

Estranya doncs els partits semblen més interessats en especular sobre els possibles pactes postelectorals que en explicar les seves propostes a la ciutadania. En Tian Riba en parla avui en un article “Els pactes dels rivals com a espantall” a El Punt i la Maria Dolors García a La Vanguardia.

De moment es parla de quatre pactes possibles: reeditar el pacte del Majestic entre CiU-PP, el pacte “nacional” entre CiU i ERC, la “sociovergència” entre el PSC i CiU, i un nou pacte del Tinell PSC-ERC-ICV. De moment, i si hem de fer cas als sondeigs electorals, només el primer pacte no seria aritmèticament viable.

Estranya també per les propostes, que amb comptagotes, van deixant anar els candidats. Excepte el PSC ningú més, que jo conegui, ha presentat una proposta programàtica complerta. En Mas es supera a ell mateix amb propostes “originals” com la de les rebaixes d’impostos a qui acrediti dominar una tercera llengua. Llàstima que, com diu avui en Carles Pastor a El Periódico, afavoreixi als de sempre. Clar que per propostes inversemblants les d’en Carod a qui li surt ara la vena liberal davant els empresaris a la Cambra de Comerç. Deu ser l’efecte suec al que alguns corren a apuntar-s’hi.

Com s’apunten a la demonització dels ajuntaments a qui volen encolomar la responsabilitat dels mals del país. No hi havia prou amb en Felip Puig desqualificant, bé intentant-ho, a en Montilla per haver estat alcalde, que ara es sumen en Piqué i en Carod culpabilitzant als ajuntaments del retard en les infraestructures. Del dirigent popular no m’estranya res, però el màxim dirigent d’un partit que pretén dir-se municipalista no pot referir-se als ajuntaments com a “regne de taifes” i criticar l’autonomia municipal. Tot plegat una confirmació de les idees ja apuntades en la polèmica sobre les oficines de Benestar i els equipaments cívics.

I mentre tant el “Defensor del Pueblo” porta l’Estatut al Constitucional. Reitera l’error del PP en portar als tribunals, no ja el projecte d’uns partits polítics, sinó la voluntat amplament expressada en referèndum dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.