Diari de campanya: l’obra de govern

Foto Quico Melero

Llegeixo a El Punt un interessant article d’en Jaume Oliveras que es planteja si ha existit el govern Maragall. La conclusió és clara: “El govern Maragall ha existit, segur. Fora de temps es veurà la seva obra”. I ho argumenta fent referència a la frase d’Orson Welles a El Tercer home: “Suïssa, amb set-cents anys de tranquil·litat, només ha fet el rellotge de cucut, mentre que Itàlia, amb una continuada convulsió, ha produït el millor art i la millor història”.

La cita és especialment oportuna amb el que ha passat amb el govern de la Generalitat en els quasi tres anys de govern Maragall. En una situació de convulsió, allò que l’inefable Carretero va anomenar Dragon Khan, l’obra de govern ha estat impressionant. Ho comentàvem aquest matí amb la consellera Geli a l’Espai Cerdanyola. Al llistat d’actuacions, que es recullen en part en els díptics sobre l’obra de govern a Mataró i al Maresme que ha publicat el PSC, cal sumar l’eixugament de l’enorme dèficit heretat de la mala gestió de l’Artur Mas al capdavall de les finances públiques catalanes, i també cal sumar el treball en xarxa realitzat colze a colze amb els Ajuntaments.

S’ha legislat, s’ha planificat, s’ha executat, en definitiva s’ha governat. Precisament allò que Convergència i Unió va deixar de fer, amb el suport inestimable del PP, en els darrers mandats del president Pujol. El dia a dia, la improvisació, el clientelisme, la inèrcia absoluta instal·lada en el govern de la Generalitat i en el Parlament de Catalunya.

On eren les polítiques d’habitatge? Ara hi ha un projecte de Llei de l’Habitatge en tramitació que s’hauria pogut aprovar si no hagués estat pel bloqueig de CiU i del PP. On eren les polítiques socials? El projecte de Llei de Serveis Socials també ha estat bloquejada en seu parlamentària per CiU i el PP. On eren les polítiques d’immigració? On eren les polítiques educatives? La inacció és també una forma del mal govern.

I a més hi ha hagut temps per fer l’Estatut, o sigui per actualitzar el marc polític de referència per Catalunya.

Tot això en només 34 mesos de govern Maragall. Us invito a pensar que es pot arribar a fer amb quatre anys més de govern d’esquerres al nostre país. Amb els Perpinyà, Carmel, corones d’espines i el que vulgueu, que malgrat que no tot s’ha fet bé el balanç final, com l’obra de govern, és impressionant.