Foto Toni Albir
He comentat alguna vegada que el diumenge, i no tots, permet llegir la premsa amb la tranquil·litat que les presses dels dies feiners no et deixen.
De la premsa d’avui destaco tres notícies ben diferents. La primera fa referència al tumultuós sopar dels líders europeus amb el president Putin. Com diuen Ana Carbajosa i Andreu Missé, enviats especials de El País a Lahti, el sopar no fa preveure res de bo de cara a la trobada UE-Rússia a Helsinki el 25 de novembre.
La segona notícia és el suport del papa al procés de pau a Euskadi. La soledat del PP comença a ser clamorosa.
La tercera, ja en clau catalana, té a veure amb l’enquesta de El País sobre els resultats electorals del 1 de Novembre. Es confirma la recuperació del PSC i l’embarrancament de CiU. La prepotència i els numerets mediàtics s’estan tornat contra Artur Mas. De totes maneres, i ja ho he dit altres vegades , les enquestes no són més que enquestes.
La campanya electoral, però, centra l'atenció dels mitjans i ocupa una part important de les meves lectures. De fet vaig guardant alguns articles sobre altres temes per llegir amb més calma quan passi aquesta voràgine.
Dedico força estona a llegir, no les declaracions dels candidats, sinó algunes opinions i cròniques mes de l’actualitat electoral. Hi ha pet tots els gustos. Des de la seriosa reflexió de Lluís Foix, a la seva Llibreta a La Vanguardia, sobre la proposta d’en Mas en temes d’immigració, fins a la divertida crònica del debat de TV3, amb en Cuní de protagonista, d’en Manel Lucas a El Periódico. D’en Cuní també en parla en Ferran Monegal: !Cuní, for President¡. Del debat en parla, i també a El Periódico, l’Enric Marín. L’opinió sembla unànime en donar a Artur Mas com a perdedor precisament per la seva prepotència. Llegiu l'article d'en l'Enric Company a El País i el "trajo" que l’Eva Piquer li fa a l’Avui.
També és motiu de notícia la irrupció de Zapatero a la campanya, mostrant un absolut suport a Montilla i posant al candidat Mas en una situació esquizofrènica de, per un costat denunciar una suposada espanyolització de la campanya i per l’altre defensar que els possibles pactes es decideixin a Madrid. En parlen, i fan referència a les ja famoses “ametlles lleidatanes” del president espanyol, en Josep Maria Fonolleres i en Francesc Puigpelat. En un to molt més seriós escriu, a El País, la Soledad Gallego-Díaz.
Per acabar un article, també a El País, d’en Tomàs Delclós, sobre la campanya a la bloquesfera.
1 comentari:
Hoy veo que te los has currao todos, yo había leido alguno, pero de estos que has puesto el de Soledad Gallego, es el que mas me ha gustado y como ella,no acabo de entender que pasa con nuestro presidente Maragall, una vez que tengo un presidente que se preocupa como prioridad de la ENSEÑANZA Y LA SANIDAd y que en el corto espacio de mandato, ha visitado mas escuelas que Pujol en 23 años y que poco me ha durado.En fín así es la política en ocasiones indescifrable. EN MI NOMBRE SI.
Publica un comentari a l'entrada