Diari de campanya: què s’ha cregut senyor Mas?

La veritat és que porto tot el dia donant-li voltes. Quan aquest matí he llegit les declaracions de l’Artur Mas ahir a Lleida no m’ho podia creure. Però què s’ha cregut senyor Mas?

Podria fer, com avui l’Iceta, recordar-li algunes coses però no ho faré. Miri senyor Mas, ni en Montilla ni cap dels ciutadans i ciutadanes que un bon dia varem arribar a Catalunya provinents d’altres terres d’Espanya, li devem res a vostè ni a Convergència. El que som i tenim ho devem a dues coses ben clares. A la capacitat d’acollida d’aquesta terra i a la capacitat de treball i sacrifici dels nostres pares i de nosaltres mateixos. No li preguntaré si vostè ha hagut mai de treballar per pagar-se la matrícula de la Universitat o el bitllet del tren. No m’interessa.

Entenc que submergit en la dinàmica dels xecs, ara fins i tot vol donar-ne de ciutadania. S’oblida que això és un dret durament conquerit que ni vostè, ni cap altre governant, pot atorgar-s’hi. Entenc que vostè és dels que pensa que Catalunya és una mena de finca privada del seu partit. Doncs s’equivoca de dalt a baix i demostra la baixa estima que té pels catalans i catalanes que ni pensen com vostè, ni són del seu partit, ni tant sols el voten. Per cert majoria en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya.

El país, Catalunya, li deu a Convergència que hagi estat un partit de govern, responsable i democràtic. Com el PSC, ICV, ERC i fins hi tot el PP. Però d’això a pensar que gràcies a la seva magnanimitat avui tenim un país on un bon grapat de càrrecs electes hem nascut fora de Catalunya hi va un autèntic abisme.

Ahir, vostè senyor Mas, la va vessar. I la va vessar fort. Ni el DVD, ni l’anada a cal notari, ni el carnet de punts, són comparables amb les seves paraules. Demostra una concepció rància i tancada del país, contrària a la tradició política catalana i absolutament mancada de respecte pel marc legal vigent. I representen una ofensa personal per els milers i milers de ciutadans i ciutadanes que per voluntat pròpia hem fet de Catalunya el nostre país.

Lamentable i indignant, senyor Mas. I que li quedi clar que dimecres, quan vagi a votar, no li penso demanar ni el seu permís ni la seva opinió. Com també vull deixar-li clar que en el cas, que ni espero ni desitjo, que arribi a ser president de Catalunya tindrà la meva més absoluta lleialtat institucional.