Segurament ha estat en Lluís Tejedor, alcalde de El Prat de Llobregat, qui millor ho ha expressat: “han volgut donar una puntada de peu al govern, en el cul dels ajuntaments”.
Ho ha dit aquest matí al Parlament de Catalunya, quan uns quants alcaldes hem lliurat als grups parlamentaris un escrit defensant la decisió de la consellera de Benestar i Família, Carme Figueras, de cogestionar amb els ajuntaments els centres cívics i els casals d’avis de la Generalitat.
He escrit altres vegades i ho vaig manifestar al president Maragall en una reunió amb alcaldes de les capitals de comarca, que calia acabar amb l’absurditat de la doble xarxa de centres cívics, de casals d’avis i l’existència de les oficines de Benestar Social. Mai ningú m’ha sabut donar cap argument convincent.
Quan el Ple de l’Ajuntament de Mataró va aprovar una proposta de resolució instant el traspàs d’aquests equipaments als ajuntaments, l’argument del portaveu d’ERC va ser que calia esperar a l’aprovació de l’Estatut. Malgrat ERC, l’Estatut fou aprovat per una majoria molt àmplia de catalans i catalanes i per tant l’excusa ja no existeix. S’escuden en una resolució del Parlament sense aportar cap argument sòlid. Si la consellera s’ha extralimitat en les seves competències, cosa que dubto seriosament, només caldria demanar l’informe jurídic corresponent per determinar si la decisió presa supera el marc competencial del govern.
Coneixent l’ús que els anteriors governs de la Generalitat han fet d’aquests equipaments i la desconfiança, gairebé genètica, cap els ajuntament, no era d’estranyar el posicionament de Convergència i Unió. El que no s’explica és l’obstinació, ara, d’Esquerra Republicana. Fins l’extrem d’incomplir l’acord el Tinell i les pròpies manifestacions d’alguns dels seus dirigents. La deriva jacobina dels partits nacionalistes comença a ser una greu amenaça cap el municipalisme català. Les declaracions d’en Felip Puig i darrerament d’en Carod Rovira no són precisament tranquilitzadores.
L’alcalde de l’Hospitalet de Llobregat i president de la Diputació de Barcelona, en Celestino Corbacho, ha estat prou clar i contundent: “L´intent de reprovació de la consellera i de revocació d´un acord del Consell Executiu de la Generalitat és una agressió a les competències dels municipis i al paper dels alcaldes”
També ho he escrit algunes vegades, els ajuntaments creiem profundament en la subsidiarietat, però en cap cas acceptarem ser subsidiaris. Estic convençut que la proximitat i la cessió de la gestió als propis usuaris, tal com plantegem i practiquem els ajuntaments, redundaria en un millor funcionament d’aquest equipaments. I de pas la democràcia quedaria reforçada.
Deu ser que el municipalisme, com tantes altres coses, també es demostra amb fets i no amb paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada