Foto Àlex Marquina
M’adono que fa dies que escric poc sobre política catalana. Aquest dies però el pati s’anima. Acostumats a les turbulències dels passats anys, semblava que tornàvem a l’oasi català. Tampoc cal exagerar, sobretot si mirem cap a Madrid, on torna a la cartellera l’inefable Martínez Pujalte. I ja sabem que vol dir això: “bronca, bronca y bronca”.
La veritat és que el govern va fent la seva feina amb eficàcia i discreció. Catorze projectes de llei al Parlament. Lleis importants (habitatge, serveis socials, ....) que varen quedar pendents i lleis, com la de l’agència tributària, que comencen el desplegament de l’Estatut. No calien els cent dies de gràcia, que alguns en la seva millor tradició tampoc varen atorgar, al nou govern. S’està governant i bé. Per tant, i digui el que digui l’Artur Mas, des del Palau de la Generalitat tranquil·litat i bons aliments.
Una altra cosa és el que fa referència a la política municipal. La proximitat de les eleccions han estimulat els polítics. Sobretot en la batalla de Barcelona. Tot serveix i feina se li gira a en Jordi Hereu amb els socis i l’oposició. Sense compartir, ni entendre, les paraules de la Imma Mayol, si que trobo deplorable els atacs personals que està patint per part d’una dreta que en aquestes coses sempre fa pinya. Tampoc és que faci falta travessar la riera d’Argentona per comprovar-ho.
Clar que l’embolic més considerable es dona entre les files dels autoanomenats soberanistes. Entreu al bloc d’en Gordillo i veureu com està el pati. I es que de bombers, dels que apaguen el foc amb gasolina, sembla que no van mancats. Quan no és en Dura i Lleida, és l’entorn d’en Mas. I si faltava algú per la festa reapareix: Carretero, el torb del Pirineu. Com una mena d’Hug Roger, amenaça a baixar de les muntanyes per reconquerir –bé, ell en diu reagrupar- les hostes sobiranistes i fer via fora contra els infidels que han gosat ocupar el govern de Catalunya.
M’adono que fa dies que escric poc sobre política catalana. Aquest dies però el pati s’anima. Acostumats a les turbulències dels passats anys, semblava que tornàvem a l’oasi català. Tampoc cal exagerar, sobretot si mirem cap a Madrid, on torna a la cartellera l’inefable Martínez Pujalte. I ja sabem que vol dir això: “bronca, bronca y bronca”.
La veritat és que el govern va fent la seva feina amb eficàcia i discreció. Catorze projectes de llei al Parlament. Lleis importants (habitatge, serveis socials, ....) que varen quedar pendents i lleis, com la de l’agència tributària, que comencen el desplegament de l’Estatut. No calien els cent dies de gràcia, que alguns en la seva millor tradició tampoc varen atorgar, al nou govern. S’està governant i bé. Per tant, i digui el que digui l’Artur Mas, des del Palau de la Generalitat tranquil·litat i bons aliments.
Una altra cosa és el que fa referència a la política municipal. La proximitat de les eleccions han estimulat els polítics. Sobretot en la batalla de Barcelona. Tot serveix i feina se li gira a en Jordi Hereu amb els socis i l’oposició. Sense compartir, ni entendre, les paraules de la Imma Mayol, si que trobo deplorable els atacs personals que està patint per part d’una dreta que en aquestes coses sempre fa pinya. Tampoc és que faci falta travessar la riera d’Argentona per comprovar-ho.
Clar que l’embolic més considerable es dona entre les files dels autoanomenats soberanistes. Entreu al bloc d’en Gordillo i veureu com està el pati. I es que de bombers, dels que apaguen el foc amb gasolina, sembla que no van mancats. Quan no és en Dura i Lleida, és l’entorn d’en Mas. I si faltava algú per la festa reapareix: Carretero, el torb del Pirineu. Com una mena d’Hug Roger, amenaça a baixar de les muntanyes per reconquerir –bé, ell en diu reagrupar- les hostes sobiranistes i fer via fora contra els infidels que han gosat ocupar el govern de Catalunya.
La reaparició d’en Carretero es celebra amb gran satisfacció a l’entorn convergent. S’equivoca en Mas, i la seva gent, si creuen que la solució als seus problemes vindrà per l’embolic de la gent d’en Carod i en Puigcercós. És com si en Mas, atrapat en una mena de tren de la bruixa, s’entestés en pispar l’escombra a l’individu disfressat que li surt de qualsevol racó del túnel i li tusta el cap. Al final sempre guanya la bruixa per més voltes que donis. Sobretot si el senyor que va encongit dins la minúscula cabina del trenet es diu Duran.
Mentre tant parles amb la gent i et continuen explicant els problemes de la feina, de l’habitatge, de la sanitat, de la seguretat, de l’incivisme, de les rodalies de RENFE. O sigui que et parlen dels seus problemes. Mira per on això m’interessa bastant més.
Mentre tant parles amb la gent i et continuen explicant els problemes de la feina, de l’habitatge, de la sanitat, de la seguretat, de l’incivisme, de les rodalies de RENFE. O sigui que et parlen dels seus problemes. Mira per on això m’interessa bastant més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada