Mataró, ciutat diversa

Foto Jordi Castellà

Aquest vespre, a can Palauet, hem presentat el llibre d’en Manuel de Torres: Mataró, ciutat diversa. L’autor i l’Oriol Nel·lo han estat els encarregats de parlar-nos sobre urbanisme i especialment sobre els centres històrics. Parlar després d’aquests dos personatges no ha estat quelcom fàcil. Malgrat tot reprodueixo el text de les meves paraules d’aquest vespre:

Aquest llibre, per l’alcalde, és una herència. Una herència d’en Manuel Mas i d’en Salvador Milà. Va ser el govern que representaven, qui va encarregar a en Manuel de Torres, guanyador del concurs sobre el centre històric de Mataró, els treballs que han fet possible aquesta publicació. Un llibre que té com a títol –Mataró, ciutat diversa- que és tota una declaració de principis.

Ens trobem ara, gairebé 10 anys després, amb un conjunt de reflexions, estudis, idees i propostes sobre el nostre centre històric. Sobre el Mataró de dins de Rondes. Hi reconeixerem, doncs, els elements urbanístics característics de la ciutat. Una ciutat que, tal com diu el mateix autor, “feta a cops, per trossos, en operacions de bricolatge urbanístic. Una ciutat feta per addiccions o contactes entre edificis i espais diferents. Una ciutat en la que les superposicions, les juxtaposicions o les imbricacions han estat constants”.

No sóc expert en temes urbanístics i per això no puc aprofundir en l’anàlisi de les propostes teòriques sobre urbanisme que s’hi fan. Entenc però, i si m’equivoco els hi demano la seva benevolència, que l’autor reflexiona sobre la validesa de determinats models tradicionals per explicar la realitat urbanística d’un espai tan complex i divers com el centre històric d’una ciutat amb dos mil anys d’història. Segurament la metàfora del palimpsest sigui molt més vàlida per analitzar aquests espais, la seva història i la seva evolució.

“Són, -com escriu en Manuel de Torres- les capes del palimpsest, escrites per gent diferent, escrites en llenguatges diferents o temàtiques disciplinàries independents les unes de les altres. Entre elles no hi ha processos d’adaptació, que impliquin interrelacions inexistents, sinó superposicions, tensions, acumulació, violència o contradiccions”.

Deia que aquest llibre és una herència. Una herència que he acceptat de bon grat, entenent aquest llibre, més com a “instrument de discussió que com a norma d’aplicació”.

El centre històric de Mataró, el centre d’entre muralles i el centre d’entre Rondes, han estat objecte permanent de l’atenció urbanística dels governs municipals. És pot estar d’acord o en desacord amb els criteris emprats i les accions desenvolupades, però no espot negar aquesta atenció constant. I crec, sincerament, que l’esforç principal per tenir un centre viu i dinàmic ha estat fonamentalment dels propis veïns. Ha estat la seva tossuderia a continuar vivint i treballant en aquest espai de la ciutat el que ha evitat la seva degradació social i urbanística i son les persones, la historia, els recorreguts, les cantonades, els carrers, els paisatges, les veus…tot el que es mostra en el llibre, el que fa possible que puguem avui presentar-lo.

M’ha agradat la definició que fa en Manuel de Torres: “El centre d’un municipi és el nucli expressiu de tot el que està vinculat amb la ciutat i el seu entorn”. Comparteixo la seva reivindicació d’un centre històric que actua de centralitat comercial i de serveis. I coincideixo amb la frase que crec resumeix perfectament tot el treball: “Respectar la diversitat del centre, respectar-lo i obrir-lo al món”.