Foto El País
Malgrat estar,com en Saül Gordillo,bastant fastiguejat i sobretot extraordinàriament cansat del tema, no puc estar-me de comentar algunes de les opinions que aquests dies s’han publicat sobre l’atemptat de Barajas i les seves conseqüències polítiques.
La primera, i haig de dir que em sorprèn, és la de Josep Maria Terricabres al seu bloc. Em sembla que el filòsof gironí s’equivoca de mig a mig, i es miri com es miri, quan diu que “pràcticament tot ho ha fet ETA”. És que ETA és l’anomalia. És qui mata i qui posa bombes. Qui vol imposar les seves tesis polítiques, no amb la força de les urnes, sinó amb la violència terrorista. No m’imagino a ningú dient que qui més fa per la seguretat ciutadana són els criminals el dia que no maten. Els altres ho poden haver fet fatal, però el que és segur que sense ETA tot això no passaria. I aquesta és, almenys per a mi, una qüestió sine quo non per acostar-se a qualsevol anàlisi sobre el tema. En Duran i Lleida, ahir al Congrés de Diputats, va ser taxatiu sobre això: “tota la culpa del fracàs és d’ETA”.
Tampoc comparteixo la tesis de Juan-José López Burniol a El Periódico d’avui. Primer perquè no podem donar per acabada la legislatura com a conseqüència de l’atemptat. Seria abdicar de l’estat de dret per deixar tota la capacitat de decidir als terroristes. Segon, perquè no tinc cap garantia que en cas d’un nou triomf electoral de Zapatero, el PP accepti els resultats. No faltarien “peons negres” per acabar bastint una trama inversemblant que fes “il·legítim” el resultat electoral. Em temo que la incapacitat dels populars per acceptar qualsevol cosa que no sigui la rendició dels seus oponents polítics –i això avui dia representa tot l’arc parlamentari- comença a ser patològica.
Ho explica força bé en Miguel Ángel Aguilar, a la seva crònica a El País, quan explica la negativa del PP a ampliar el Pacte Antiterrorista: "Parte de la base que la suma de todos representaría menos". El Partit Popular vol guanyar totes les batalles en l’objectiu final d’aconseguir la rendició incondicional de Rodríguez Zapatero. De Zapatero i de tot el que representa.
D’entre les cròniques de la sessió d’ahir al Congrés de Diputats, sens dubte i com ja es gairebé norma, en destaco la de l’Enric Juliana a La Vanguardia. Per prendre nota d’algunes de les coses que apunta. Atenció a les frases mig dites sobre el CNI i al que pugui estar passant a l’altre costat de la “muga”. Estarem atents.
La primera, i haig de dir que em sorprèn, és la de Josep Maria Terricabres al seu bloc. Em sembla que el filòsof gironí s’equivoca de mig a mig, i es miri com es miri, quan diu que “pràcticament tot ho ha fet ETA”. És que ETA és l’anomalia. És qui mata i qui posa bombes. Qui vol imposar les seves tesis polítiques, no amb la força de les urnes, sinó amb la violència terrorista. No m’imagino a ningú dient que qui més fa per la seguretat ciutadana són els criminals el dia que no maten. Els altres ho poden haver fet fatal, però el que és segur que sense ETA tot això no passaria. I aquesta és, almenys per a mi, una qüestió sine quo non per acostar-se a qualsevol anàlisi sobre el tema. En Duran i Lleida, ahir al Congrés de Diputats, va ser taxatiu sobre això: “tota la culpa del fracàs és d’ETA”.
Tampoc comparteixo la tesis de Juan-José López Burniol a El Periódico d’avui. Primer perquè no podem donar per acabada la legislatura com a conseqüència de l’atemptat. Seria abdicar de l’estat de dret per deixar tota la capacitat de decidir als terroristes. Segon, perquè no tinc cap garantia que en cas d’un nou triomf electoral de Zapatero, el PP accepti els resultats. No faltarien “peons negres” per acabar bastint una trama inversemblant que fes “il·legítim” el resultat electoral. Em temo que la incapacitat dels populars per acceptar qualsevol cosa que no sigui la rendició dels seus oponents polítics –i això avui dia representa tot l’arc parlamentari- comença a ser patològica.
Ho explica força bé en Miguel Ángel Aguilar, a la seva crònica a El País, quan explica la negativa del PP a ampliar el Pacte Antiterrorista: "Parte de la base que la suma de todos representaría menos". El Partit Popular vol guanyar totes les batalles en l’objectiu final d’aconseguir la rendició incondicional de Rodríguez Zapatero. De Zapatero i de tot el que representa.
D’entre les cròniques de la sessió d’ahir al Congrés de Diputats, sens dubte i com ja es gairebé norma, en destaco la de l’Enric Juliana a La Vanguardia. Per prendre nota d’algunes de les coses que apunta. Atenció a les frases mig dites sobre el CNI i al que pugui estar passant a l’altre costat de la “muga”. Estarem atents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada