Roda la roda

I roda molt de pressa. Després d’un parell de cap de setmanes relativament tranquils, les coses comencen a anar a velocitat de creuer. La ciutat, que alguns s’entesten en veure grisa i avorrida, no para. Les entitats tornen al seu ritme i les agendes treuen fum. I demanen la presència de l’alcalde i ja sabeu, malgrat altres s’entestin en interpretacions estranyes, que m’agrada estar amb la gent. La millor manera de poder parlar amb tranquil·litat i saber de primera mà que en pensen els ciutadans i ciutadanes. Normalment acabes amb un llista de coses per resoldre durant la setmana i un criteri més contrastat sobre alguns temes importants de ciutat.

Avui ha estat un bon exemple d’activitats ciutadanes múltiples. A mig matí, festa de la matança del porc a la casa cultural Sabor Andaluz. Per a que ningú tregui conclusions estranyes, el porc ja ve mort de l’escorxador. És tracta de fer els embotits mentre s’esmorza i es xerra de lo diví i lo humà.

A mig dia, missa rocíera a l’església de Sant Pau. La canta, en una església ple de gom a gom, el cor de l’Armonía. Un encert compartit amb mossèn Mira i que crec tornarà a repetir-se.

A quarts de dues, entrega dels premis del Cross de Mataró, organitzat pels Lluïsos i que aquest any era Campionat de Catalunya per clubs. Em comenten que més de set mil persones han passat aquest matí pel circuit permanent de cross de Figuera Major. Malgrat el fred, feia un dia esplèndid i les vistes sobre la ciutat i el mar són magnífiques. Circuit exigent segons els atletes però que donarà per molts actes atlètics. Cada vegada estic més convençut de les possibilitats que, com a parc per la pràctica esportiva, tenen aquests terrenys de l’antic abocador de brossa.

Dino a La Llàntia. L’Associació de Veïns em convida al dinar per celebrar Sant Joan Bosco, patró del barri. Malgrat haver canviat la festa del barri del gener al juliol, han conservat la celebració del patró. Un agradable dinar i la ocasió de poder saludar a parents i vells coneguts de La Llàntia.

Per acabar la jornada, Pastorets. Com sempre m’ho passo de primera. Quatre hores a la Sala Cabañes que donen per molt. Gent vinguda d’arreu de Catalunya per veure els millors Pastorets del país. Cultura popular, en la que els ciutadans són els protagonistes, en estat pur. Millor? Difícil! Han tornat a perdre els dimonis.