Fotos Fermí Manchado i Capgros.com
Les casualitats del calendari fa que en tres dies, gairebé consecutius, la violència es faci motiu de reflexió.
La primera, el muntatge d’en Rodri a la nau Cabot i Barba. La violència que es reconeix. La del nord i del sud. La tanca de Melilla, aquella línia imaginària que tantes vegades havia travessat en els meus jocs infantils, convertida en frontera entre dos mons. Però també la violència quotidiana. La del pati de l’escola, la que pateix la gent gran o la violència contra les dones. O la violència que incita qui hauria de donar exemple de pau.
La segona, l’acte d’homenatge a les víctimes dels nazis amb motiu del Dia Oficial de la Memòria de l'Holocaust, per a la Prevenció dels Crims contra la Humanitat. Dissabte a la tarda al passeig Carles Padrós i davant l’estàtua Intolerància. Aquest any la intervenció de la coral de l’Institut Alexandre Satorras va posar el contrapunt musical.
La tercera, la celebració del Dia Escolar per la No violència i la Pau. A la plaça de Santa Anna, els alumnes de l’Escola Pia, trencant els murs de l’odi. Al Saló de Plens de l’Ajuntament on una representació de l’escola ha llegit el manifest.
La violència de quotidiana presència, l’horror del passat, l’esperança que no abandonarem d’un futur de Pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada