La cultura que farem

Foto Quico Melero

Bon dia,
Primer de tots, us vull donar les gràcies. Per voler compartir amb nosaltres els vostres suggeriments, opinions, crítiques, idees i projectes sobre com ha de ser la cultura de la nostra ciutat.

Precisament era l’objectiu d’aquesta jornada de treball: que tothom pugui dir-hi la seva: de la dansa contemporània a les arts plàstiques, de la música clàssica a la cultura popular, del hip-hop a la gestió cultural.

Fixeu que l’hem subtitulat com a “jornada de debat ple programa de cultura del PSC a les eleccions municipals del 2007”. Es tractava fonamentalment d’escoltar i debatre. Ara ens pertocarà valorar aquestes propostes i encaixar-les en el programa electoral., que també posarem a debat

Em permetreu, però, que us avanci algunes de les idees marc sobre les que vull s’articuli el programa de cultura del PSC. Ho il·lustraré amb alguns exemples i algunes propostes a benefici d’inventari.

La cultura que farem tindrà tres principis bàsics que han d’estar presents i han d’orientar la cultura de Mataró

1.- Accessible: que tothom pugui tenir accés a la cultura. Això vol dir programes, vol dir espais culturals, però també vol dir la cultura al carrer, a les places, als parcs, a les escoles, als centres cívics, als casals d’avis i fins i tot a les dependències municipals. Dues propostes concretes:

· En tots els espais públics que s’urbanitzin o reurbanitzin inclourem un element artístic de referència: una escultura, un mural, ....
· Farem circular pels equipaments i dependències municipals les obres del fons d’art municipals per tal que es puguin conèixer i omplin d’art les parets, massa sovint buides, dels espais públics.

També vol dir programació cultural abastable per tothom. Amb especial atenció a la cultura popular, la cultura on el ciutadà és el protagonista. Amb un ventall ampli que vaig des de les expressions més tradicionals a les noves formes de cultura urbana.

2.- Inclusiva: que totes les formes d’expressió cultural tinguin el seu espai i que es produeixi el procés de barreja imprescindible en una ciutat com Mataró. Parlo d’orígens, però parlo de disciplines, d’estils, de tendències. Una cultura suficientment plural per a que ningú s’hagi de quedar al marge. Cultura catalana, però de la Catalunya real: la dels set milions llargs de catalans i catalanes.

3.- De qualitat: qualsevol esdeveniment cultural ha de cercar un plus de qualitat.

Cal fer-ho en tots les accions i actes culturals. Fins i tot els més modestos han de ser susceptibles d’optar a la qualitat.

Faig una proposta concreta sobre les festes dels barris: incloure en la programació de cada festa de barri un element cultural que sobrepassi el propi territori del barri i pugui ser atractiu pels públics de tot Mataró. Podem configurar un bon programa cultural de primavera-estiu a partir d’aquests elements singulars.

La cultura que farem s’ha de fonamentar en els agents culturals: que volem que siguin molts i diversos i que també tinguin quelcom a dir. Tothom ha de trobar a Mataró una oferta cultural suficient. No absoluta, doncs també hem de saber incardinar-nos amb el territori: amb la resta d’oferta cultural de la comarca, amb Granollers i sobretot amb Barcelona. Proposo la creació d’un Carnet cultural que faciliti l’accés a la cultura a tothom, però especialment als més joves. Un carnet que puguem conveniar amb empreses i entitats i també amb altres ajuntaments.

2.- Les entitats culturals, que han de conformar la xarxa bàsica sobre la que s’ha d’estructurar la cultura. La cultura té un potencial de cohesió social que hem d’afavorir i cuidar. En aquest àmbit les entitats són claus per donar cabuda a les inquietuts culturals de la ciutadania i articular les xarxes de relació humana que acaben cohesionant la societat.

Però a més tenen una gran capacitat de dinamització i acció que cal posar a treballar en xarxa configurant un dels eixos vertebradors de la pràctica i de l’agenda cultural de la ciutat. Amb una relació de confiança mútua amb l’administració municipal.


3.- Els creadors: que han de fornir de contingut i han d’animar l’ambient cultural. Creadors que poden ser absolutament amateurs, però que també han de ser professionals qualificats que aportin talent i riquesa a l’economia de la ciutat.

Faig dues propostes concretes pels professionals:

a) La creació d’un espai on els artistes puguin instal·lar-se a un preu raonable per exercir la seva professió i crear sinèrgies entre ells.
b) Impulsar la creació d’una empresa de gestió cultural que ajudi als artistes que comencen a connectar-se i introduir-se en els circuits comercials de l’art.

I una proposta més concreta pels artistes plàstics en general: La mostra “Art de Mataró” que a partir del Fons d’Art s’exposi arreu del país.

Quatre elements imprescindibles:

1.- Les formes de gestió: cal cercar noves formes de gestió cultural. Tenim exemples reixits a la ciutat i que cal aprofundir. La Casa de la Música Popular, la Companyia Trànsit o el Llibre viu. La concertació pot ser una eina molt valuosa sempre que ens garanteixi els principis d’accessibilitat, inclusió i qualitat.

L’administració no ha de ser residual en els temes culturals. Però encara menys ha de ser l’eix únic sobre el que pivoti tota la cultura de la ciutat. L’administració ha de promoure, facilitar, possibilitar, coordinar i omplir buits. Mai, però, ha de voler controlar, fiscalitzar, orientar o condicionar el que facin els agents culturals. Intervencionisme, l’imprescindible; implicació, tota

Una proposta concreta: Repensar el paper del Patronat Municipal de Cultura i del Consell de Cultura..

2.- Els equipaments culturals: aquest ha estat un àmbit en el que malgrat tot s’ha treballat i força. El Pla d’equipaments culturals és un bon Pla. Però només és un pla, que no és poc. Li calen les concrecions, els calendaris i els finançaments. Segurament també un debat més intens i global.

És un pla ambició. És curiós que hagi rebut les mateixes acusacions de “fum” que rebia el Tecnocampus. Ahir els del “fum, fum, fum” callaven o fugien cap a Egipte. És bo, interessant que les propostes d’un govern es posin sobre la taula, que es donin a conèixer i que no s’amaguin. Les moratòries moltes vegades només serveixen per a intentar amagar la manca d’idees clares. També en el món de la cultura cal ser ambiciosos.

Pel proper mandat, els socialistes volem centrar els recursos en tres grans equipaments culturals municipals:

a) La transformació de can Marfà en el gran Museu de la industrialització de Mataró.

b) La construcció de la biblioteca Antoni Comas, a l’espai de l’antic Escorxador.

c) La planificació urbanística i el projecte d'obres del nou teatre Monumental

També volem impulsar de forma concertada amb les entitats titulars la reforma de la Sala Cabañes, el Foment i la restauració de la basílica i l’orgue de Santa Maria.

En funció de les disponibilitats pressupostàries i del marc econòmic financer sobre el que estem elaborant el nostre programa inclourem altres actuacions que avui per avui no m’atreveixo a comprometre’m. Ho farem i de forma gens ambigua en el programa electoral.

3.- La difusió cultural : la cultura necessita difusió, que els ciutadans coneguin l’oferta cultural de la ciutat. Per això cal tenir una agenda àgil i funcional. Que arribi facilment a la gent. Sense abandonar les formes clàsiques en cal ser imaginatius i arribar, sobretot als públics més joves, amb les noves eines de comunicació: la web de cultura, però també els missatges al mòvil, MataróRàdio i el futur canal públic de la TDT.

Hem de treballar en una altra dimensió de l’espai. L’entorn de Mataró ha de conèixer l’oferta cultural de la ciutat. Per això farem una política de comunicació més activa fora de Mataró. La cultura com a forma de promoció de la ciutat. I faig la proposta de crear la marca: Mataró Cultura. La cultura com a forma de promoció de la ciutat i per això implicarem activament l’IMPEM. De la mateixa manera que ho farem en la difusió del Patrimoni històric, arquitectònic i artístic de Mataró. Patrimoni que també incardinarem amb el d’altres ciutats catalanes: les rutes del modernisme, la xarxa de patrimoni industrial. I dues propostes que em comprometo a liderar:

a) La creació d’una gran ruta de la romanització a Catalunya: La Via Augusta, de Tarragona a Empúries.

b) El barroc del Maresme amb els dos millors conjunts barrocs de la comarca: el retaule d’Arenys i la capella dels Dolors de Santa Maria.

4.- El finançament : segurament la mare dels ous de moltes coses. Però no ha de ser el gran element limitador. Millorar la gestió, cercar la concertació, la cogestió, el copagament, incrementar els patrocinis, buscant la col·laboració d’altres administracions. Tot plegat el compromís d’un autèntic pla de finançament de la cultura de la ciutat. La cultura tampoc és gratis, ni barata. Però cap iniciativa interessant i raonable hauria de quedar-se al calaix únicament per manca de recursos. No tot serà possible, però ens comprometem a treballar les idees interessants que ens puguin arribar.

Amics i amigues, jo ho veig així. Quan haig pogut pair les vostres propostes, les hagi pogut valorar i quantificar, segurament el meu discurs estarà molt més ben enfocat i el programa electoral de cultura del PSC podrà ser un bon programa.

Moltes gràcies i deixeu-me que per acabar us digui el mateix que vaig dir ahir en la col·locació de la primera pedra del Tecnocampus: nos us demano que ens feu confiança us demano que ens fem confiança.

Moltes gràcies.

Text de la meva intervenció, aquest matí a la jornada de treball sobre cultura que ha organitzat el PSC