header-photo

Gràcies, doctor Bolòs


Foto Luís Miguel Navarro

M’assabento, ahir, per la pàgina de necrològiques de la mort del doctor Oriol de Bolós i Capdevila. Nascut a Olot, fill del també botànic Antoni de Bolòs, el doctor Oriol Bolòs ha estat la figura preeminent –amb el mataroní Pere Montserrat- de la botànica catalana de la segona meitat del segle XX. Hereu de la tradició botànica catalana dels Cadevall, Senen, Font i Quer. Deixeble de Braun-Blanquet, membre del SIGMA de Montpeller, va ser l’introductor de la fitosociologia als Països Catalans. La seva obra extensíssima sobre la florística i la geobotànica dels Països Catalans l’han convertit en un personatge fonamental en la història de la botànica del nostre país. En Josep Maria Panareda va publicar la seva biografia fa uns anys.

Vaig tenir la fortuna de ser alumne del doctor Bolòs a la Universitat de Barcelona. Recordo les seves classes de Fanerogàmia i de Geobotànica –guardo els apunts manuscrits d’aquelles classes- a les velles aules de l’edifici d’Elies Rogent a la plaça de la Universitat. Amb una veu fluixeta, a l’aula no es movia ni l’aire, parlava durant més d’una hora mentre escrivia els complicats noms llatins de les plantes a la gran pissarra. El doctor Bolòs en sabia de botànica i en sabia d’explicar-la. I sobretot de transmetre als seus alumnes una estima profunda per la natura i pel país.