Que parlin els poetes

Foto Joan G. Jané

Avui, aquesta tarda, callem tots. Que parlin només els poetes:

Que parli Salvador Espriu:

“Escolta Sepharad: els homes no poden ser si no són lliures.
Què sàpiga Sepharad que mai no podrem ser si no som lliures”.

Que parli Tomás Segovia:

“Tanto tiempo después y aún no comprendo
esta sombra brutal
que veis a veces todavía
danzar al fondo de mis ojos
y que cayó sobre ellos un día de mi infancia
cuando en una mañana radiante despertaba
y contra el cielo fresco
vi levantarse un impensable brazo
que apuñaló a mi Madre...”

Que parli Tomàs Garcès amb les paraules dedicades a Federico García Lorca:

“Que la teva sang generosa,
l’ombra esvaïda de la teva pell
i els poemes que tots sabem de cor
i els que ja no vas poder escriure
siguin almenys llavors de pau
i que tothom, l’un i l’altre,
en la vasta península i en les illes disperses,
tothom, tothom es perdoni, i demani, i et demani, perdó”

Que parli Joan Teixidor:

“El dolç terrer clavetejat de sang
en l’aire brunz de trepidant història.
colgats i tots, viuen els morts; encar
alenen en el fang i en la memòria”

Que parli, i us demano que no aplaudiu, Miguel Hernández:

"Adiós, hermanos, camaradas y amigos despedidme del sol y de los trigos"

"Aunque el otoño de la historia cubra vuestras tumbas con el aparente polvo del olvido, jamás renunciaremos ni al más viejo de nuestros sueños"

Que calli tothom i que canti el poble.

Text de les meves parauales a l'acte d'inauguració, aquesta tarda, al monument a la Memòria Històrica de Mataró.