Foto Romuald Gallofré
Ahir a la nit, després d’un injustificable retard de tres quarts d’hora, varen sortir a l’escenari del Teatre Monumental els ballarins de la companyia Trànsit dirigits per Maria Rovira.
Trànsit és una companyia resident a Mataró. La tossuderia de la Maria ho ha fet possible. Hem parlat moltes hores, hem fet moltes trucades i reunions, però al final, el que semblava gairebé impossible, és una realitat. Una realitat que volem consolidada definitivament a Mataró, amb un espai propi i que sigui referent de la dansa arreu del país i del món.
Després d’un primer espectacle en el que s’apuntaven algunes idees sobre aquest “Salt de Nijinsky”, ahir varem poder veure sencer l’espectacle. El programa de mà explica l’origen de l’espectacle:
“L’any 1939, quan el ballarí Vaslav Nijinsky portava ja més de vint anys sense ballar i estava en tractament psiquiàtric, va rebre la visita d’un altre ballarí, estrella de l’òpera de París, que per tal de revifar la seva memòria, li va mostrar alguns dels seus passos de ballet. En resposta, Nijinsky es va aixecar i, amb expressió absent, va fer un magnífic salt immortalitzat en una sèrie de fotografies. A partir d’aquestes imatges, la coreògrafa Maria Rovira ha creat un espectacle de dansa que gira al voltant del concepte de memòria i el salt, una manera de retrobar impulsos primaris o potser, fins i tot, atàvics.”
No sóc ni entès ni massa afeccionat a la dansa, però ahir es varen produir sobre l’escenari alguns moments de màgia i gran bellesa plàstica. El aplaudiments al final de l’espectacle foren unànimes i llargs per premiar el bon treball de tota la companyia.
Felicitats, moltes gràcies i molta sort!
Ahir a la nit, després d’un injustificable retard de tres quarts d’hora, varen sortir a l’escenari del Teatre Monumental els ballarins de la companyia Trànsit dirigits per Maria Rovira.
Trànsit és una companyia resident a Mataró. La tossuderia de la Maria ho ha fet possible. Hem parlat moltes hores, hem fet moltes trucades i reunions, però al final, el que semblava gairebé impossible, és una realitat. Una realitat que volem consolidada definitivament a Mataró, amb un espai propi i que sigui referent de la dansa arreu del país i del món.
Després d’un primer espectacle en el que s’apuntaven algunes idees sobre aquest “Salt de Nijinsky”, ahir varem poder veure sencer l’espectacle. El programa de mà explica l’origen de l’espectacle:
“L’any 1939, quan el ballarí Vaslav Nijinsky portava ja més de vint anys sense ballar i estava en tractament psiquiàtric, va rebre la visita d’un altre ballarí, estrella de l’òpera de París, que per tal de revifar la seva memòria, li va mostrar alguns dels seus passos de ballet. En resposta, Nijinsky es va aixecar i, amb expressió absent, va fer un magnífic salt immortalitzat en una sèrie de fotografies. A partir d’aquestes imatges, la coreògrafa Maria Rovira ha creat un espectacle de dansa que gira al voltant del concepte de memòria i el salt, una manera de retrobar impulsos primaris o potser, fins i tot, atàvics.”
No sóc ni entès ni massa afeccionat a la dansa, però ahir es varen produir sobre l’escenari alguns moments de màgia i gran bellesa plàstica. El aplaudiments al final de l’espectacle foren unànimes i llargs per premiar el bon treball de tota la companyia.
Felicitats, moltes gràcies i molta sort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada