Amb aquest títol el Centre Atlètic Laietania ha volgut retre, aquesta tarda, un homenatge a en Manuel Cuyàs i Duran. Una exposició de la seva obra i la publicació d’un llibre amb un recull d’obres de l’artista i d’adhesions rebudes a l’homenatge, els parlaments del president del Laietania, de l’Antoni Bonamusa i d’en Manuel Cuyàs i Gibert han completat l’acte que ha finalitzat amb la interpretació d’algunes peces musicals a càrrec d’en Pere Gonzàlez i la Lídia Martínez.
En el meu parlament he volgut destacar la doble condició artística i ciutadana d’en Cuyàs:
“Una ciutat es fa important per la categoria dels seus ciutadans i ciutadanes. En Cuyàs ha estat un senyor d’una ciutat important. Ha estat un senyor de Mataró.
La seva figura i la seva obra són imprescindibles per entendre la història de Mataró dels darrers decennis. La seva figura de gentleman formava part del paisatge quotidià de la Rambla mataronina i dels cercles artístics i socials de la ciutat. La seva obra, publicada arreu, va servir per il·lustrar obres de la literatura universal, revistes de còmics, caricatures, programes de mà, i un llarg etcètera, tal com es va poder comprovar a la mostra que el Museu Arxiu de Santa Maria va organitzar fa un any.
Voldria però recordar dues facetes, per a mi importants, de l’obra d’en Manuel Cuyàs i que li donaren molta rellevància ciutadana.
La primera la seva intensa activitat com a cartellista. Són innumerables els que va fer per tot tipus d’actes i esdeveniments de Mataró. Podem recordar el cartell de Les Santes de l’any 89. I tants i tants d’altres que, amb el seu estil inconfusible, el feren familiar als ulls del mataronins i mataronines. És el Cuyàs festiu, de traç àgil i policromia rica. És el Cuyàs compromès amb Mataró i Catalunya.
La segona té a veure amb els magnífics dibuixos sobre les Escenes de la Passió, que va regalar a la parròquia de Sant Josep i que han estat publicats per la Caixa Laietana. És un altre Cuyàs, auster, profund, religiós, que reflexiona entorn la passió i mort del Crist.
En Manuel Cuyàs va morir el darrer de Les Santes del 2005. Com si no hagués volgut perdre’s fins el darrer coet de Les Santes, la Festa Major de Mataró. La seva ciutat”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada