Obra d'Antoni Perna, guanyadora de la 2n Biennal Torres-García
Ahir al vespre es va celebrar, a la sala d’actes de la Caixa Laietana, l’entrega de premis de la segona Biennal Torres-García que organitza l'Associació Sant Lluc per l'art. Podeu llegir la crònica d’en Vern Bueno i la crítica d’en Pere Pascual al Capgrós. Per la meva part reprodueixo les paraules que vaig escriure pel catàleg de la Biennal:
Una nova edició, la segona, del Premi Biennal de Pintura “Torres García-Ciutat de Mataró”, em permet reflexionar entorn al moment de l’art, i dels artistes, a la nostra ciutat.
Sóc conscient que qualsevol reflexió d’aquest caràcter no estarà exempta de polèmica. Seria com intentar fer truites sense trencar ous. Hi haurà qui dirà que no correspon a l’alcalde “mullar-se” en aquests temes, però fa temps que vaig arribar a la conclusió que també les salutacions dels programes, com els discursos de les inauguracions o els pròlegs dels llibres, havien de servir per dir quelcom més que unes paraules de protocol.
Els dos anys que van entre la primera i la segona edició de la Torres-García, han estat interessants per les arts plàstiques a la ciutat. La posta en funcionament de can Xalant i del Ca l’Arenas com a Centre d’Art, la signatura de l’acord per crear el Fons d’Art Proposta Mataró, han estat elements positius en el panorama artístic mataroní. Però, ni de lluny, els més importants. És la creació, el treball dels artistes l’element fonamental. I amb totes les controvèrsies que es vulgui, i malgrat haver de lamentar la pèrdua d’un personatge de la categoria d’en Pere Màrtir Biada, m’atreveixo a afirmar, encara que sigui modestament, que l’art, que els artistes, a Mataró està fent passos endavant. No diré noms per no córrer el risc de deixar-me algun, però als artistes ja consagrats, se’ls hi comencen a acostar un grupet de joves, i no tan joves, que apunten alt. Aquesta seria una molt bona notícia.
L’altra és la consolidació de la Torres-García, una biennal que ha de tenir la dimensió i el prestigi que la ciutat i l’artista es mereixen. Dimensió internacional, que necessita de recursos suficients, i prestigi artístic que atregui la participació de qualitat i l’atenció de la crítica. Aquesta ha de ser l’aposta i la ciutat, i per suposat l’Ajuntament, ha de jugar-la fort. Un nom de prestigi internacional, una bona organització de l’Associació Sant Lluch per l’Art a Mataró, una bona acceptació entre els artistes d’arreu, són prou elements per a convertir la biennal en un referent important en el món de la pintura. Amb les polèmiques que es vulgui, però val la pena intentar-ho i aprofitar l’oportunitat.
Amb paraules del propi Torres García: L’acadèmic és el contrari de la recerca. Em sembla que queda prou clar. Doncs som-hi!
Sóc conscient que qualsevol reflexió d’aquest caràcter no estarà exempta de polèmica. Seria com intentar fer truites sense trencar ous. Hi haurà qui dirà que no correspon a l’alcalde “mullar-se” en aquests temes, però fa temps que vaig arribar a la conclusió que també les salutacions dels programes, com els discursos de les inauguracions o els pròlegs dels llibres, havien de servir per dir quelcom més que unes paraules de protocol.
Els dos anys que van entre la primera i la segona edició de la Torres-García, han estat interessants per les arts plàstiques a la ciutat. La posta en funcionament de can Xalant i del Ca l’Arenas com a Centre d’Art, la signatura de l’acord per crear el Fons d’Art Proposta Mataró, han estat elements positius en el panorama artístic mataroní. Però, ni de lluny, els més importants. És la creació, el treball dels artistes l’element fonamental. I amb totes les controvèrsies que es vulgui, i malgrat haver de lamentar la pèrdua d’un personatge de la categoria d’en Pere Màrtir Biada, m’atreveixo a afirmar, encara que sigui modestament, que l’art, que els artistes, a Mataró està fent passos endavant. No diré noms per no córrer el risc de deixar-me algun, però als artistes ja consagrats, se’ls hi comencen a acostar un grupet de joves, i no tan joves, que apunten alt. Aquesta seria una molt bona notícia.
L’altra és la consolidació de la Torres-García, una biennal que ha de tenir la dimensió i el prestigi que la ciutat i l’artista es mereixen. Dimensió internacional, que necessita de recursos suficients, i prestigi artístic que atregui la participació de qualitat i l’atenció de la crítica. Aquesta ha de ser l’aposta i la ciutat, i per suposat l’Ajuntament, ha de jugar-la fort. Un nom de prestigi internacional, una bona organització de l’Associació Sant Lluch per l’Art a Mataró, una bona acceptació entre els artistes d’arreu, són prou elements per a convertir la biennal en un referent important en el món de la pintura. Amb les polèmiques que es vulgui, però val la pena intentar-ho i aprofitar l’oportunitat.
Amb paraules del propi Torres García: L’acadèmic és el contrari de la recerca. Em sembla que queda prou clar. Doncs som-hi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada