Arriba Sant Ramon

Foto Capgros.com

I amb una mica d’antelació els veïns i veïnes del carrer Sant Ramon organitzen la seva Serenata, la més antiga de la ciutat. Aquest any el pregó el farà la Montserrat López, tinent d’alcalde i regidora d’Interior i Hisenda de l’Ajuntament de Mataró, L’any 2004 la comissió organitzadora em va demanar que fes el pregó, cosa que vaig acceptar amb molt de gust. I ara, i per anar fent boca, transcric el text que vaig llegir aleshores:

“Bona nit veïns i veïnes del carrer de Sant Ramon.

Deixeu-me, en primer lloc, agrair a l’Associació de la Serenata del carrer Sant Ramon que m’hagi permès l’honor de pronunciar aquest Pregó com a inici de la festa d’enguany.

Arriba setembre, s’acaben les vacances, tornem a la feina.

Segurament la data s’hi escau: un carrer treballador, com diu el president en el seu escrit de presentació de la festa, celebra la seva festa tot just quan tornem a la feina.

I el Sant crec que també s’escau amb al caràcter pencaire del carrer. De la llarga biografia de Sant Ramon, i més enllà del naixement miraculós produït per l’espasa del vescomte de Cardona en obrir el ventre de la mare vint-i-quatre hores després de la seva mort, podem destacar el seu treball incansable. Pagès de jove, frare mercedari (s’explica que el tancaren a la presó per la seva eficàcia a l’hora de convertit infidels), cardenal, mediador en conflictes domèstics, protector de pestes i malures de la gent i del bestiar.

Si miraculós fou el naixement del Sant, el seu enterrament també va tenir una bona dosis de sobrenatural: la història de la mula cega, amb el bagul amb les despulles del Sant, vagant de poble en poble, per l’altiplà de La Segarra és prou coneguda. Podríem sospitar que la mula cau morta quan arriba al Portell per causes diverses i diferents segons quina fos l’època de l’any: un sol que estavella les pedres si va a ser l’estiu o un fred i una boira que et congela les orelles si fou a l’hivern. Siguem però ortodoxes i fem cas de la tradició popular que diu que el Sant va voler ser enterrat al mateix poble on va néixer i on ara s’alça el santuari de Sant Ramon del Portell.

Un santuari, i cito literalment en Joan Amades, on es celebrava una fira que durava tota una setmana.

“En altre temps, al voltant del santuari s’havia celebrat una fira que durava una setmana.

Entre la gran diversitat de firaires hi acudien els sabaters de Guissona amb llur bé de Déu de sabates, totes enllustrades i lluents; els filadors de cànem i espardenyers de Balaguer, ben proveïts de cordes i espardenyes; els marmanyers i verdulaires del Camp de Tarragona, amb fruites i verdures saboroses, poc conreades i escasses per la Segarra; els botiguers de teles fines i de robes bastes de Manresa i d’Igualada; els teixidors de Sant Llorenç dels Morunys, amb llur drap de piteu emprat per a fer capes, peücs i d’altres peces de molt abric, i mantes gruixudes per al llit; els vidriers i porronaires, que estenien grans parades d’estris de vidre de tota mena, així com els terrissers i cantirers de Verdú escampaven llur obra en grans parades. També hi feien cap els ganiveters de Solsona amb llurs ganivets proveïts de mànec de banya. De Solsona també arribaven els calderers i els safranaires de Santa Coloma de Queralt, i els sedassaires del Pla de Lleida.

Els mestres de fusta hi diuen llurs culleres, els barrals i sellons de fusta de pi per posar aigua i les portadores per a traginar els raïms de les veremes. Hi acudien encara firaires i marxants de moltes altres menes”.

No els caldria gratar massa en la memòria del propi carrer de Sant Ramon de Mataró per trobar exemples de molts d’aquests oficis i feines que s’aplegaven a la fira de Sant Ramon del Portell.

Un Sant pencaire, per un carrer de treballadors, amb una festa tot just quan s’acaben les vacances i tornem a la feina.

Els temps però canvien i segurament, pocs pagesos, vidriers, teixidors i fusters trobaríem ara vivint al carrer Sant Ramon. Pocs o cap.

De gent treballadora tanta com abans. Amb feines més descansades físicament que les dels pares i dels avis. Però en definitiva feina.

I d’això, i encara que estiguem a punt d’encetar la festa, us vol parlar l’alcalde. De la feina. De la necessitat d’avançar en la busca de noves formes de guanyar-nos la vida. Els temps canvien, ho deia abans, i per tant noves circumstàncies ens obliguen a plantejar-nos noves respostes.

Si els vells oficis desapareixen o deixen d’ocupar a tanta gent com abans, ens cal trobar altres maneres de guanyar-nos les garrofes. Això que ara es diu “nous jaciments d’ocupació”.

No m’espanta, encara que em preocupi, el futur laboral dels mataronins i mataronines. No som, ni tenim vocació d’esdevenir ciutat dormitori. En cada punt i moment de la història la ciutat, els seus ciutadans i ciutadanes han sabut trobar la diferència. Allò que a Mataró es fa millor que en lloc i del que som mestres.

Ganes de pencar nos ens han faltat mai. Capacitat emprenedora i imaginació tampoc.

Però no som gent a la que li agradi el cofoïsme: sabem quins són els problemes, quines les mancances i per això ens cal treballar dur. Per solucionar els problemes, per eliminar les mancances i sobretot per tenir confiança en nosaltres mateixos, en el nostre futur com a persones i com a ciutat.

I ara si, parlem de la festa!

D’aquesta Serenata del carrer Sant Ramon que arriba a la seva 140 edició segons ens diu en Manuel Cusachs. Encara que en Manuel Roca, i al mateix butlletí, situa l’inici al 1834 o sigui 30 anys abans que en Cusachs. No sé si és un error de transcripció o és que la festa, com el sant que va estar vint-i-quatre hores dins el ventre de la mare morta, va estar trenta any sense sortir a la premsa de l’època. En tot cas ho deixo pels historiadors.

I arriba la festa renovada, amb un programa engrescador, per a fer-nos passar un parell de bons dies, sobretot de bones nits, a la fresca del carrer, amb la companyia dels veïns i veïnes, compartint la taula, la música dels espectacles, fent-la petar i deixant anar una mica de sana xafarderia. Després de les vacances hi ha tantes coses a explicar-nos.

Veïns i veïnes, gent de l’Associació, que per molts anys ens puguem aplegar a la Serenata del carrer Sant Ramon. Senyal que serem vius i senyal que tindrem coses per celebrar.

Visca la Serenata del carrer Sant Ramon.

I el dilluns tots i totes a treballar!

Bona festa a tothom!”.