Farrera de Pallars
La tarda passa a poc a poc mirant els cotxes que van carretera amunt. A Farrera fan festa. Per la Mare de Déu d’Agost un bon grapat de pobles pallaresos celebren la seva Festa Major. Els de Farrera s’han espavilat –algú amb una certa ironia diu que han estat els pixapins de Barcelona que hi estiuegen- i fan una festa una mica diferent a d’altres pobles. Perquè, com si haguessin estat dictades per un canon immortal, les festes dels pobles pallaresos, repeteixen anys rere any el seu programa. Pot canviar l’orquestra, les músiques, però sempre tenen aquell aire de provisionalitat, de músics a punt d’arrencar a córrer costes avall. I si no us creieu llegiu d’Espinàs –que ara està d’actualitat- el capítol “Quatre músics sota una bombeta” al seu “Viatge al Pirineu de Lleida.
És cert que ja no pugen un parell de pallassos com de cartró a entretenir la canalla, i que ara ho fa un discret grup d’animació que canta cançons per la mainada. Però el pressupost dona pel que dona i les finances municipals no estan per tirar coets, encara que la festa cal celebrar-la. Hom no sap si per la gent del mateix poble o per entretenir els forasters que aquests dies omplim cases i pobles. Pel sant patró, o patrona, segur que no.
Resseguint programes de festes sobta la manca, amb alguna honrosa excepció, d’elements tradicionals. Sembla com si el país hagués tingut un atac d’amnèsia col·lectiva i hagués perdut els referents culturals propis en un procés que els darrers anys només ens ha portat de l’Espanya de TVE a la Catalunya de TV3. Molta feina queda per fer i alguns ja fa temps que s’afanyen. No es tracta de convertir el Pirineu en un diorama per les vacances sinó en un territori amb personalitat pròpia fruit de les seves profundes arrels històriques i dels nous temps que corren. Mentre tant aguantarem estoics la ració de “No te vayas de Navarra” –barrejada amb alguna cançoneta de la Bet- de cada any per aquestes dates.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada