Sant Fèlix

Foto avui.cat

Avui de Sant Fèlix tothom ha sortit content. O almenys ho semblava. I això que malgrat les quatre colles han fet la seva millor diada de la temporada els resultats comparats amb l’any passat no són massa bons. Clar que diades com les del 2006 no es donen cada any: nou castells de nou tots descarregats, cinc castells de gamma extra amb el tres de deu carregat. Més un pilar de vuit amb folre i manilles i un pilar de set amb folre. I només la llenya del tres de deu de Vilafranca.

Els resultats d’aquest any força diferents. D’entrada quatre llenyes. Excepte la Vella de Valls totes les colles han caigut. I els vilafranquins els que més: amb el quatre de nou amb l’agulla i amb el tres de deu. La Jove de Valls amb el tres de nou i els Minyons amb la torre de nou. Com l’any passat nou castells de nou carregats però només tres de gamma extra. I ens hem quedat sense veure cap intent de cinc de nou i amb una llenya del tres de deu quan els setens eren a la faixa del pis de sota. Malgrat tot, força satisfacció perquè el que s’ha tirat ha estat extraordinari. O algú es pensa que els castells de nou són fàcils?.

Com extraordinari ha estat l’ambient a la plaça. Gent, calor, afició en una plaça en la que durant les quasi quatre hores que ha durat l’actuació no hi cabia ningú més. Només el lent muntar i tornar a desmuntar el peu –fins a tres vegades- del tres de deu dels Castellers de Vilafranca ha endarrerit una diada força àgil. Crec que ha faltat convicció per carregar aquest castells. A la pinya en cap moment hem tingut la sensació que l’intent anava de debò. Farien bé els de la camisa verda en no entossudir-se en un castell que avui per avui sembla lluny de les seves possibilitats. Però queden moltes diades fins Tots Sants i aleshores veurem que passa amb els tres de deu. I això que avui els Castellers de Vilafranca han tornat a demostrar que es troben un pas per davant de les altres colles.

I els Capgrossos? Doncs també contents. Hem vist castells macos, hem ajudat en algunes pinyes i hem gaudit d’un bon dinar a can Pau Xich. Dissabte a Cirera i diumenge a la Porxada de Granollers. O sigui a lo nostre: pas a pas, pis a pis.