Capgrossos, com per Santes

Doble actuació d’aquest cap de setmana dels Capgrossos de Mataró. Dissabte al Prat de Llobregat amb castells de vuit i de set (3 de 8, 4 de 8, 5 de 7) que ja anunciaven el que es volia fer avui a Lleida: repetir l’actuació de Les Santes. I això és el que s’ha fet. En una plaça de La Paeria, de bons records als mataronins que fa dos anys van carregar per primera vegada el pilar de set folrat, una més que meritòria actuació de les tres colles que hi actuaven. Els Castellers de Lleida que han descarregat el tres de vuit, han carregat el quatre de vuit que s’ha esfondrat quasi al final i la torre de set després de dos intents desmuntats de torre de vuit. Dos pilars de cinc i pilar al balcó per acabar. Els Capgrossos han descarregat el tres de nou folrat, el cinc de vuit, la torre de vuit folrada i dos pilars de cinc. La Vella de Valls ha descarregat els mateixos castells que els de Mataró, per acabar amb un magnífic pilar de set folrat.

Necessitàvem aquesta actuació i s’ha entrat a plaça conscient del que ens jugàvem avui. Concentració i castells ben treballats. El millor cinc de vuit de la temporada per calmar nervis, un tres de nou maco que ha calgut treballar en la descarregada i una torre de vuit que ha demanat atenció a una colla que sabia que l’important estava fet. Ara es pot encarar amb tranquil·litat la recta final de la temporada amb la vista posada en Sant Narcís, Tot Sants i en la Diada de la colla. I amb el quatre de nou per recuperar la tripleta màgica que els Capgrossos volem tenir al sarró a l’acabar la temporada. Serà a la Plaça del Vi, a la de Vilafranca o a la de Santa Anna.

Un dia de castells, ple de sensacions i imatges. Les de la castellera vallenca que em donava mans al pilar de set i em confessava que pràcticament no l’havien assatjat per manca de camises. Les de l’alcade de Lleida, frisós al balcó de La Paeria amb els intents de la torre de vuit dels de la camisa burdeus. Les de la meva colla satisfets i emocionats després del tres de nou. I sobretot la imatge de les campes del Segre plenes de canalla capgrossa jugant, mentre els grans acabaven el cafè de després de dinar. L’autèntic sentit i futur de la colla.