Amb aquest mateix títol vaig escriure un post pel maig de l’any passat, quan va plegar en Genís Bargalló. Ara recupero aquell escrit que puc tornar a transcriure sense cap problema doncs expressa força bé el que penso i sento avui amb la renúncia d’en Toni Guirao. Ara es poden dir moltes coses, alguns fins i tot parlen de crisi de govern, oblidant quan els seus correligionaris també van plegar a l’inici o a mig mandat. El que avui, com fa un any, reivindico és el dret a poder decidir sobre la pròpia vida. Com qualsevol altre ciutadà. Ni més ni menys. Gràcies Toni!
Persones i polítics!
Foto Vern Bueno
Amb aquest mateix títol vaig escriure un post pel maig de l’any passat, quan va plegar en Genís Bargalló. Ara recupero aquell escrit que puc tornar a transcriure sense cap problema doncs expressa força bé el que penso i sento avui amb la renúncia d’en Toni Guirao. Ara es poden dir moltes coses, alguns fins i tot parlen de crisi de govern, oblidant quan els seus correligionaris també van plegar a l’inici o a mig mandat. El que avui, com fa un any, reivindico és el dret a poder decidir sobre la pròpia vida. Com qualsevol altre ciutadà. Ni més ni menys. Gràcies Toni!
Amb aquest mateix títol vaig escriure un post pel maig de l’any passat, quan va plegar en Genís Bargalló. Ara recupero aquell escrit que puc tornar a transcriure sense cap problema doncs expressa força bé el que penso i sento avui amb la renúncia d’en Toni Guirao. Ara es poden dir moltes coses, alguns fins i tot parlen de crisi de govern, oblidant quan els seus correligionaris també van plegar a l’inici o a mig mandat. El que avui, com fa un any, reivindico és el dret a poder decidir sobre la pròpia vida. Com qualsevol altre ciutadà. Ni més ni menys. Gràcies Toni!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada