Una nova edició, la que en fa onze, dels premis Puig i Cadafalch que convoca el Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic. Amb la solera adquirida amb les edicions anteriors i el repte de destriar els guanyadors de les diferents modalitats d’entre un munt de bones propostes.
En un moment de profunda transformació social i física de la ciutat. Però en un moment en els que el model urbanístic definit en el Pla General del 96 està plenament madur i donant els seus millors resultats. Els nous sectors de creixement i l’accelerat procés de renovació urbana, sota els criteris del Pla General, consoliden la ciutat mediterrània d’urbanisme compacte i socialment cohesionada. Mataró és una ciutat que creix de forma ordenada i sostenible, que millora els seus espais públics de manera continuada i que experimenta un procés de substitució accelerat de vells teixits urbans la majoria de vegades obsolets. La dinàmica socioeconòmica empeny en aquesta direcció i contra els que voldrien quedar-se amb la ciutat immòbil, de fesomia estàtica. Com ha passat sempre al llarg dels dos mil anys d’història de la ciutat, tot i que ara comptem amb mecanismes molt més potents per evitar els disbarats d’algunes èpoques passades. L’arquitectura, la bona arquitectura, com a bé cultural i com a bé social, esdevé element importantíssima en la construcció d’una ciutat viva i amb futur.
Per davant la exigència de fer-ho amb criteri i de fer-ho bé. I en això l’administració primer, però també els professionals i els promotors, tenim una responsabilitat compartida que ens permeti, en definitiva, millorar la ciutat i les condicions de vida dels nostres conciutadans.
Tots sabem que és el temps qui acaba determinant si s’ha fet bona arquitectura, però tots sabem també que només uns quants projectes podran assolir alguna vegada aquesta qualificació. Espero i desitjo que entre ells es trobin els finalistes de la onzena edició dels Premis Puig i Cadafalch d’arquitectura, interiorisme i patrimoni.
En un moment de profunda transformació social i física de la ciutat. Però en un moment en els que el model urbanístic definit en el Pla General del 96 està plenament madur i donant els seus millors resultats. Els nous sectors de creixement i l’accelerat procés de renovació urbana, sota els criteris del Pla General, consoliden la ciutat mediterrània d’urbanisme compacte i socialment cohesionada. Mataró és una ciutat que creix de forma ordenada i sostenible, que millora els seus espais públics de manera continuada i que experimenta un procés de substitució accelerat de vells teixits urbans la majoria de vegades obsolets. La dinàmica socioeconòmica empeny en aquesta direcció i contra els que voldrien quedar-se amb la ciutat immòbil, de fesomia estàtica. Com ha passat sempre al llarg dels dos mil anys d’història de la ciutat, tot i que ara comptem amb mecanismes molt més potents per evitar els disbarats d’algunes èpoques passades. L’arquitectura, la bona arquitectura, com a bé cultural i com a bé social, esdevé element importantíssima en la construcció d’una ciutat viva i amb futur.
Per davant la exigència de fer-ho amb criteri i de fer-ho bé. I en això l’administració primer, però també els professionals i els promotors, tenim una responsabilitat compartida que ens permeti, en definitiva, millorar la ciutat i les condicions de vida dels nostres conciutadans.
Tots sabem que és el temps qui acaba determinant si s’ha fet bona arquitectura, però tots sabem també que només uns quants projectes podran assolir alguna vegada aquesta qualificació. Espero i desitjo que entre ells es trobin els finalistes de la onzena edició dels Premis Puig i Cadafalch d’arquitectura, interiorisme i patrimoni.
Text de la meva intervenció a l'acte de lliurament dels premis Puig i Cadafalch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada