Foto Ana Villaverde
Avui en Salvador Milà publica un molt interessant article a El País. Amb el títol “Barcelona-región: capital sostenible y de equidad”, escriu l’ex-conseller sobre la necessitat de considerar aquest territori i la seva articulació com a clau en la definició d’una de les regions més dinàmiques i amb més possibilitats socioeconòmiques d’Europa. Un territori que fa temps va superar l’àmbit de l’àrea metropolitana per projectar-se en clau regional. Ho encerta en Milà quan parla, no només, d’ordenació territorial i de la necessitat de considerar aquest territori com un espai de cultura. També ho encerta quan creu que aquest espai, autèntic laboratori social del país, ha de tenir com a objectiu prioritari permetre el progrés real i en tots els àmbits de la seva ciutadania.
Ho fa justament la setmana que els alcaldes de l’Arc Metropolità ens hem tornat a trobar per repassar l’estat dels treballs del Pla Territorial Metropolità. Un document que es troba, després de anys i anys de dormir en algun calaix de la Generalitat, gairebé a punt i que ha d’esdevenir clau per determinar l’ordenació territorial de la regió metropolitana, fixar el model de creixement en xarxa, establir el sistema d’espais lliures i planificar les infraestructures, de mobilitat i d’altres, que necessitarem. Poc a poc, sovint molt calladament, les ciutats de l’Arc Metropolità hem anat construint un espai polític propi i amb capacitat, primer, d’interlocutar amb les administracions i les institucions de l’àrea estrictament metropolitana i després d’influir en la presa de decisions. Justament el que es pretenia amb la primera declaració, la del 92, de les ciutats de l’Arc.
Ho fa justament la setmana que els alcaldes de l’Arc Metropolità ens hem tornat a trobar per repassar l’estat dels treballs del Pla Territorial Metropolità. Un document que es troba, després de anys i anys de dormir en algun calaix de la Generalitat, gairebé a punt i que ha d’esdevenir clau per determinar l’ordenació territorial de la regió metropolitana, fixar el model de creixement en xarxa, establir el sistema d’espais lliures i planificar les infraestructures, de mobilitat i d’altres, que necessitarem. Poc a poc, sovint molt calladament, les ciutats de l’Arc Metropolità hem anat construint un espai polític propi i amb capacitat, primer, d’interlocutar amb les administracions i les institucions de l’àrea estrictament metropolitana i després d’influir en la presa de decisions. Justament el que es pretenia amb la primera declaració, la del 92, de les ciutats de l’Arc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada