“La memòria històrica està de moda i això és una mala notícia, doncs el que es posa de moda aviat passa de moda”. Són paraules d’en Josep Maria Solé i Sabaté aquesta nit a l’acte de commemoració del 67è aniversari de la mort del president Companys. Per Solé i Sabaté “amb l’afusellament de Companys es pretenia la mort de Catalunya com a poble”.
Certament el tema és d’actualitat. El pacte acabat de tancar entre les principals forces polítiques entorn de l’anomenada llei de la memòria històrica coincideix amb la celebració de l’assassinat del president i desgraciadament també amb les declaracions extemporànies d’en Mayor Oreja.
El tema no deixa indiferent a gairebé ningú. Mentre que per una gran part de l’arc parlamentari la llei suposa un avenç important i recull les sensibilitats principals, pel PP i ERC representen, i per motius radicalment diferents, tot el contrari. Per la gent d’Esquerra Republicana, la llei pactada hauria hagut d’anar molt més lluny. De la mateixa opinió són algunes associacions de familiars dels assassinats pel franquisme. Situació còmoda per Esquerra, que es desmarca del consens general i es situa en una situació d’outsider del que pensa treure rèdit polític. Res de nou i un posicionament força injust pel PSOE que ha d’assumir tot el cost polític que el PP està disposat a fer-li pagar per aquesta llei.
I és que els populars, en la insensata cursa que prossegueixen en la recerca del poder a qualsevol preu, estan ben determinats a utilitzar sense cap pudor també aquest tema. Ho va fer en Zaplana l’altre dia acusant els dirigents socialistes de viure còmodament en la dictadura i ho ha corroborat avui mateix, encara que manera totalment contradictòria, en Mayor Oreja amb les seves declaracions: “¿Por qué voy a tener que condenar yo el franquismo?, “el franquismo, en mi tierra vasca, fue una situación de extrema placidez”.
Al final ens acabaran fent veure que el dictador va ser una figura gairebé tan entranyable com el de Polònia, que dalt d’un cavall explica acudits i comenta l’actualitat en clau surrealista. Sort que tenim memòria, memòria històrica es clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada