Síndrome de pont?

Deu ser pel síndrome del pont de Tots Sants que els actes s’acumulen el passat cap de setmana. Tants que haig de triar on anar per atendre les múltiples demandes. Com que no conec el do de la ubiqüitat es queden força coses a la cartera. Què hi farem.

Normalment el cap de setmana comença el divendres a la tarda. Aquest divendres passat d’entrada dos casaments. Després l’acte d’inauguració del curs 2007-2008 de l’Escola Universitària Politècnica de Mataró. S’escau aquest any el vint-i-cinc aniversari de l’escola. Una aposta decidida i generosa amb la comarca i el país que ha permès la graduació de més de dos mil enginyers a l’escola mataronina. Després Nit del Futbol. Fa onze anys ens varem inventar aquesta festa per celebrar els èxits del futbol mataroní. Una festa a la que s’invita a tothom i ve qui vol. Aquest any serveix per a fer balanç del primer any del Pacte pel Futbol. Ho va explicar molt bé el regidor Pera en el seu discurs. El dia acaba a quarts de dues de la matinada inspeccionant l’estat de la platja i xerrant amb una colla de treballadors dels Serveis Municipals que podaven branques de les palmeres del Passeig Marítim per evitar que toquessin les catenàries del tren. No fos que encara tinguéssim la culpa de l’enrenou de Renfe. La ciutat que no para ni de dia ni de nit.

Dissabte relativament tranquil. Tres casaments al matí. Ben diversos, com la mateixa ciutat. Tarda ferroviària i visita a la fira instal·lada a la Rambla. Poc a poc l’anem consolidant. Aquest any ens acompanyen els Amics del Tramvia d’Argentona. De nou, encara que sigui en miniatura, el tramvia circulant amunt i avall per davant de Santa Anna. Queda temps per anar a fer algunes compres i saludar a molta gent que atapeeix els carrers del centre. I això que l’havíem convertit en un desert!.

Diumenge una altra vegada atapeït i gastronòmicament dens. Xocolata desfeta a l’escola Montserrat Solà. Molta il·lusió en el nou projecte escolar i en l’edifici de cal Collut que tot just comença a bastir-se. Primer tastet de sabre i moscatell a la Presó. Els de l’Associació Sant Lluc per l’Art celebren el nou local pel taller. Just al punt del migdia, acte institucional d’homenatge a Miquel Biada. Ofrena floral i foto de família davant el monument de la plaça Biada. Visita oficial del consistori a l’ermita de Sant Simó. La diada del sant cau en diumenge i una gentada s’aplega a l’ermita marinera, pescadora i pagesa –com la defineix el rector- per ballar sardanes, veure el Palé i la Maria de Mata acompanyats de la família Robafaves i sobretot comprar el sabre. Més tastets de sabre i més moscatell. Dinar familiar a casa i sabre de postres. De fet fins l’any que ve, per Sant Simó, no en tornarem a menjar del pastís típic de la diada.

Tarda al Palau Mora. Presentació dels equips de l’Unió Esportiva Mataró i partit de basquet del sènior femení que acaba guanyant a les gironines del GEiEG. Una gernació de samarretes grogues i liles omplint el parquet del Palau. Ràpid cap a casa per treure's el “mono” de castells encara que només sigui veient “Quarts de nou”. Decepció, Rafa? Vols dir?. Doncs m’ha semblat un pilar de sis magnífic el dels Capgrossos a la plaça del Vi de Girona.