header-photo

Terra de castells? Castellers!

Foto R. Llagostera

Quarts de nou, el programa de castells del canal 33 em pregunta si crec en la possibilitat de l’extensió del fenomen casteller arreu de Catalunya. La pregunta, que forma part d’una enquesta que han emès al programa d’aquest vespre, la fan a rel de l’aparició de la nova colla Margeners de Guissona.

Els hi contesto el que ja he escrit altres vegades: al segle XXI no hi ha terra de castells, el que hi ha són castellers. Tot això sense desmerèixer les comarques i les poblacions que han fet gran els castells: Valls, Vilafranca, Tarragona, ... De fet analitzant el mapa casteller trobem colles a comarques ben allunyades de les tradicionalment castelleres. Al Gironès, al Maresme, al Vallès Oriental, al Vallès Occidental, al Barcelonès, a Osona, a l’Anoia, al Segrià, a la Segarra. Sense esmentat les colles de Les Illes o de la Catalunya nord.

Per això en qualsevol territori del país pot aparèixer una colla castellera, si aconsegueixen reunir la gent suficient. I aquest, el del nombre de possibles camises, no sembla un fet menor. Si donem una ullada a l’actual ranquing casteller podem veure que, més enllà de Valls o Vilafranca, les colles punteres es troben en ciutats i comarques molt habitades: Minyons de Terrassa, Capgrossos de Mataró, Xiquets i Jove de Tarragona, Castellers de Sants, Castellers de Barcelona, Castellers de Lleida. Com es pot observar estem parlant de ciutats de més de cent mil habitants i en comarques amb molta població.

L’extensió del món casteller sembla doncs un fet, però apareix associat un altre problema que afecta sobretot les diades: la dispersió territorial fa que els desplaçaments s’allarguin. Per posar un exemple, les dotze hores que varem trigar la setmana passada entre anar, fer els castells, dinar i tornar de Lleida. Massa hores per arrossegar camises suficients per a tirar grans castells. Aleshores s’imposa la col·laboració entre colles, perquè el dinar no l’estalviarem. Però d’això, de la col·laboració entre colles, ja escriurem un altre dia.