Llegia l’altre dia com es va desemmascarar al soldat rus que demostrava una absoluta eficiència en el tir: primer disparava i després marcava la diana. Quelcom semblant està passant amb la convocatòria de manifestació del dissabte. O no es igualment sospitós que el lema de la manifestació coincideixi, paraula a paraula, amb el missatge central de la conferència política de l’Artur Mas de la setmana passada?. Conferència, sigui dit de pas, que ja ha passat a l’oblit més absolut. Convergència, primer “dispara” i després pinta la diana.
“Dispara” quan decideix erosionar com sigui el govern i pinta la diana quan busca l’excusa de les infraestructures. D’entrada ni la més mínima ombra d’autocrítica a la seva manca de gestió dels darrers anys de govern, del seu pacte amb el PP quan es decideixen fer algunes coses i, sobretot, es decideix no fer-ne d’altres. O algú creu que les grans infraestructures es planegen, projecten, s’executen en només quatre anys?. Rescatem de les hemeroteques les notícies sobre la renúncia al desdoblament de l’Eix Transversal, o a la millora de Rodalies?.
Però la convocatòria de dissabte, i farien bé en clarificar-ho els partits convocants, presenta ombres importants. Estan d’acord sobre les infraestructures que Catalunya necessita?. Es manifestaran del bracet els dirigents de CiU que varen recolzar el Pla Hidrològic al costat dels d’ERC o d’ICV?. Si algú crida contra el Quart Cinturó o contra la MAT que faran els de Convergència?. O no es tracta d’això?. Perquè aleshores l’Oriol Pujol haurà estat un artista pintant la diana.
I dic tot això amb el tot el respecte cap a les persones que decideixin manifestar-se dissabte. Motius pot haver-hi, però segur que no són els que CiU explica. Perquè com al soldat rus al final se li acaba descobrint el truc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada