Mil·limetrats

Així anem aquests dies. Si ahir arribava tard de Girona, avui he marxat de matinada cap a Lisboa. Vol a les set del matí que vol dir llevar-se abans de les cinc. Assistència a l’Assemblea General Extraordinària de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE). Canvis en els estatuts fan necessària aquesta assemblea que ens ocupa, junt amb l’explicació de com s’està preparant el congrés que tindrà lloc a Sao Paulo aquesta primavera, gairebé tot el matí. Abans el professor António Sampaio do Novoa ens parla de “La construcció de ciutadania en ciutats multiculturals”. Va polemitzar el doctor Sampaio sobre l’actualitat dels postulats de la Nouvelle École i la seva necessària substitució per nous paradigmes educatius: la ciutat com a gran espai educador, l’aprenentatge i la cultura com a nou centre del procés educatiu, la substitució del mètode actiu pel mètode reflexiu, i l’educació per la ciutadania per construir una cultura comú que permeti acceptar precisament les diversitats culturals. Interessant i polèmic.

António Sampaio és rector de la Universitat de Lisboa, el lloc on es va celebrar l’assemblea. Un ampli campus universitari construït seguint els canons arquitectònics del salazarisme, gairebé idèntics als del franquisme. I es que també en arquitectura els dictadors ibèrics es van semblar.

Després del dinar a la cantina del campus, reunió de la RECE (Red estatal de ciudades educadoras). Repàs de l’estat de les xarxes temàtiques i preparació de la trobada que pel 2009 es farà a Granollers, ciutat que ocupa la secretaria de la xarxa espanyola. Es proposen dues noves xarxes temàtiques que poden donar molt de joc. La primera, sobre Sostenibilitat, la impulsa la ciutat de Donosti i la segona sobre Cultura de la Pau que impulsa la capital del Vallès Oriental.

La posta de sol és magnífica sobre l’estuari del Tajo, mentre aprofitem la mica de temps que ens queda fins l’hora del vol de tornada. Temps just per contemplar el conjunt dels Jerònims i menjar-nos els deliciosos pastissets de crema que des del 1837 fan a la casa Pastéis de Belém.

Després dues hores de demora del vol (hi ha qui ens vol fer creure que això només passa al Prat) i arribada a casa passada la una de la nit. Com deia: mil·limetrats!