Començo la lectura de “Els llibres fan de mal cremar” d’en Manuel Rivas. D’aquest llibre en parla en Cinto Amat en el seu blog. D’entrada em trobo amb alguns fragments absolutament definitoris del llibre i que em comencen a recordar el millor Cunqueiro.
“Era molt rialler, va dir Olinda. Llest com una fura, però de cos feble. Malaltís. La nostra mare, l’àvia Dansa, se’n va anar amb ella cap a la caixa de reclutament.
Aquest noi no serveix per a la guerra, va dir.
I un dels que estava allà li va respondre: Tothom serveix per a la guerra. Si no serveix per matar, serveix per morir.”
“I aleshores, Olinda es va deixar anar. Em va parlar d’una de les coses de les quals mai no volia parlar, de la història dels soldats de la família i del veïnat. Filipines. Cuba. El Marroc. Multipliqueu-vos i escampeu-vos com a carn de canó. Un imperi d’ossades, amuntegades any rere any. I després els morts a la guerra d’Espanya. Allò que van perdre fora, els militars va venir a conquerir-hi a dins.”
“Quan desembarquis no pugis pel passeig de Prado. Hi haurà gent que es riurà de tu. I els que es riuen de la teva gorra i del teu accent són gallecs que han arribat abans i que ja tenen americana i pantaló blancs i un barret de palla fina. No vagis pel passeig de Prado, si més no, fins que no tinguis americana i pantaló blancs.”
Encara em queden moltes pàgines per llegir però aquest llibre ja ha inicat la seqüència imparable de portar-me a altres llibres. Un dels personatges centrals del llibre, George Borrow, el vaig entrellucar a "El salvatge dels Pirineus", la novel·la d’en Pep Coll que explica les aventures de l’hereu de can Poblador que, com Baró rampant, s’enfila a La Feixa i s’instal·la fins que el rescaten amb globus.
Resseguint la vida d’aquest predicador anglès em trobo amb la figura de Manuel Azaña que va traduir el seu llibre "La Bíblia en España": "Era alto, flaco, zanquilargo, de rostro oval y tez olivácea; tenía la nariz encorvada, pero no demasiado larga; la boca, bien dibujada, y ojos pardos, muy expresivos. Una canicie precoz le dejó la cabeza completamente blanca. Las cejas, prominentes y espesas, ponían en su rostro un violento trazo oscuro."
Caldrà buscar el llibre d’Azaña, -tinc pendent les seves memòries que em suggereix el llibre de l’Assumpta Montellà-, per conèixer aquest personatge que promet i molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada