“A la Massana hi havia un rector que sovint en el sermó dominical esporuguia la gent amb els turments de l’infern. Per fer més efecte, el rector va posar-los un exemple més proper:
-Ningú se’n pot escapar de les flames infernals –va tronar-. Imagineu-vos que una nit us desperteu aquí a la Massana i veieu que esteu rodejats de foc per tots els pobles del voltant. Que hi ha foc a Ordino, a Erts, a Escàs, a Sispony, a Anyós i a l’Aldosa. Llavors, quan tot cremi, ¿per on us escapareu?
A l’església s’hauria sentit volar una mosca. Realment aquell infern semblava no tenir cap escapatòria.
-Per on us escapareu, condemnats? –insistí el rector, per rematar el seu èxit.
-Per Segudet! –va respondre una veu decidida.
El rector es quedà d’una peça. A l’acte s’adonà que el seu cercle infernal li havia quedat obert, ja que s’havia descuidat de calar foc a aquest poblet del costat d’Ordino. Llavors, va bramar amb tota la ràbia:
-Foc a Segudet!!!
Avui, mentre el mossèn ens engegava un sermó infumable en el que arribava a fer responsable de gairebé tots els mals del món al Maig del 68, he pensat en aquest conte que en Pep Coll inclou en el seu llibre “Muntanyes Maleïdes”. I és que d’incendiaris n’hi ha per tot arreu. Només cal llegir la premsa d’aquests dies per adonar-se de l’enorme capacitat que tenen alguns per trobar un problema per a cada solució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada