Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.
Així que el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis que l’empedrat recolza
i els altres que l’avancen tots d’adreça al mercat.
Els de casa a la cuina, prop del braser que crema,
Amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena
I ells recullen les plomes i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-. Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
Així que el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis que l’empedrat recolza
i els altres que l’avancen tots d’adreça al mercat.
Els de casa a la cuina, prop del braser que crema,
Amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena
I ells recullen les plomes i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-. Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
Nadal. Joan Salvat-Papasseit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada