Nerviosos?

Foto Flors de Catalunya

Normalment faig poc cas a les enquestes electorals, siguin dels mitjans de comunicació o dels organismes oficials. He dit altres vegades que l’única enquesta bona és la que surt de les urnes després d’un debat. Pot semblar a tòpic però és l’única “enquesta” de la que em fio. Si avui escric sobre enquestes és degut a algunes de les reaccions que l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió ha provocat en alguns blocaires nacionalistes. Una opinió unànime de descrèdit de l’enquesta, d’en Gabriel Colomé, del Centre d’Estudis d’Opinió i per suposat la llarga mà del PSC per tot arreu.

En vull destacar però el que escriu en Carles Puigdemont al seu bloc. Menys del fet que la grossa hagi caigut a Catalunya, el gironí acusa els socialistes, i lògicament sense aportar cap prova a les seves tesis, de gairebé dels mals de tota la humanitat. No és de rebut el que diu, les desqualificacions personals que fa, la referència a Hugo Chávez, ni el to de suficiència que utilitza en el seu article.

Avui per avui a en Colomé ningú l’ha enganxat manipulant enquestes, cosa que no pot dir-se d’algun antic responsable del govern convergent de la Generalitat i actual autor de llibres pretesament “mediàtics”. Confondre la institució amb el partit?. És que potser enyora quan CiU confonia fins i tot el país amb el partit?. Potser oblida que si CiU no té cap contrapoder –i són paraules del mateix Puigdemont- és perquè els catalans i catalanes han preferit donar suport a altres opcions polítiques al marge de la seva. Fons públics per fer propaganda partidista? Quins temps aquells quan la Generalitat enviava revistes, farcides de fotos del conseller Comas, als barris d’Adigsa. O els encartats als diaris catalans amb algunes dades de govern i un bon grapat de fotos de l’Artur Mas. O quan TV3 feia programes a mida del president Pujol. Quins temps aquells!.

Davant de tant nerviosisme no si recomanar-li que suqui les neules amb til·la. Més aviat li recomanaré que faci, com tantes i tantes famílies catalanes, i a les sobretaules de les festes canti nadales, begui cava –Mataró dona nom a un d’excel·lent-, hi suqui neules de can Graupera –les millors del país-, mengi torrons – a can Miracle en fan els millors de gema cremada i cal Uñó uns d’autor magnífics- xerri de l’humà i lo diví i s’ho prengui amb calma. Que al març encara pot ser pitjor. O no, que això ho decidiran, fent ús del seu dret a decidir, els catalans i les catalanes. I sobretot li desitjaré, de tot cor, un Bon Nadal!