Una amable, una trista, una petita pàtria,
entre dues clarors, de comerços antics,
de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta,
de nobles campanades i grans llits de canonge,
d'una certa grogor de pianos usats,
mentrestant la humitat amera l'empedrat
-hi ha fulles de lletuga espargides per terra-,
la conca entre les cames, el rosari en família,
la corda de l'escala -el carrer de la Mar,
el carrer del Miracle- i la filla major
brodant inicials conjugals al coixí,
l'avi de cos present entre quatre brandons,
els corcons de la taula. Una lenta tristesa,
un amor, unes llàgrimes, una pobra nostàlgia.
Magnífic muntatge, ahir a la nit al Monumental, sobre el texte de Vicent Andrés Estellés. Coneixia el treball de l’Ovidi Montllor i ara ens arriba aquesta versió, estrenada a Temporada Alta, d’en Joan Ollè amb músiques de Toti Soler. Un muntatge escènic que reforça el vers i uns actors que el declamen magistralment.
Magnífic muntatge, ahir a la nit al Monumental, sobre el texte de Vicent Andrés Estellés. Coneixia el treball de l’Ovidi Montllor i ara ens arriba aquesta versió, estrenada a Temporada Alta, d’en Joan Ollè amb músiques de Toti Soler. Un muntatge escènic que reforça el vers i uns actors que el declamen magistralment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada