Cronologia de Santes -1-

Foto María Ángeles Sánchez

Sovint ens preguntem quan comencen les Santes. Amb la Crida ? Amb les Havaneres? Amb la Diada Castellera? Ho hem acabat resolent parcialment amb l’anomenat Pòrtic de Santes.

Al final, però, he arribat a la conclusió que la cronologia de Les Santes comença el mateix dia que s’acaben. Quan la matinada del 30, esgotats i capmoixos, comencen l’èxode de les vacances comencem també a desitjar de nou que arribin unes noves Santes. Vindran dies per enyorar-se de les llargues nits de festa, de les dormides dels gegants, de l’olor de la pólvora, de les històries d’amistat i d’amor viscudes, de la música, de la Juliana, ... . Mesos d’una certa indeterminació mentre es va covant el desig. Després poc a poc la màquina es va posant en marxa, les comissions comencen la seva feina, el programa es va definint, les polèmiques s’activen. Un any serà el cartell, un altre la samarreta, els concerts o els espectacles. Senyal evident que Les Santes importen, i molt, als mataronins i mataronines.

Es presentarà el cartell, la samarreta, l’avanç de programa. Les colles tornaran als assaigs amb més intensitat. El calendari comença a anar a l’inrevés: falten tants dies per Santes. La inauguració de l’exposició de fotografies de l’any anterior ja ens situa en un estat especial. Ensumem Santes i volem Santes.

Enguany fins i tot ens hem anat a Créteil a portar un tastet de Santes als francesos. Un tastet pels amics de Créteil i pels mataronins que hi anàrem una injecció d’impaciència. I de Créteil hem tornat encara més convençuts de la importància de la festa col·lectiva com a sentiment d’identitat. Una festa que endinsa les seves arrels en la tradició, que es reinventa cada any i que transversalment vol ser element de cohesió i ciutadania. D’una ciutat amb passat, present i futur. I d’unes festes, les de Les Santes, la setmana que viurem més intensament.

I ara els dies es precipiten i gairebé sense adonar-nos estarem escoltant les havaneres, cridant no n’hi ha prou, mirant els focs a la platja o anant a tancar. I recomençarem l’espera d’unes noves Santes.

Però abans, amb la rauxa necessària i el seny imprescindible, tornarem a cridar: Glòria a Les Santes i viurem intensament les del 2008.