Cronologia de Santes -2-

Foto Lessantes.net

Mataronines, mataronins

Un any més i seguint la tradició ens apleguem aquí a la Riera, el lloc on correspon, per fer la Crida de la Festa Major.

Per fer la Crida de Les Santes.

Fa setmanes, mesos, que tots somniàvem amb una nova Crida de la Festa Major. Tots delíem per retrobar-nos i començar unes noves Santes. Doncs ja hi som. A punt per celebrar Les Santes.

Avui, però, és 25 de juliol i quan estem a punt d’iniciar formalment la festa no podem, ni volem, oblidar-nos d’un altre 25 de juliol d’ara fa setanta anys. A les terres de l’Ebre començava la darrera batalla d’una guerra cruel i injusta. Una batalla en la que hi deixaren la vida milers de joves. Massa joves per lluitar i sobretot massa joves per morir.

Que el seu record resti perenne entre nosaltres per mostrar-nos que l’únic camí possible és el de la pau, la justícia i la llibertat.

Encetem dies de festa, d’alegria compartida, de nits llargues, de parpelles pesants, de veus enfosquides, de gust de Juliana, d’olor de pólvora, de sentiments retrobats, d’il·lusió dels petits, d’enyorança dels més grans.

Dies i nits de música, de teatre, d’espectacles, de balls. Tots i cadascun dels elements de la festa que encaixen en un puzle perfecte que farà que aquests siguin els dies en els que els mataronins i mataronines tornem a viure més intensament.
Dies, i nits, per celebrar i per compartir. Amb l’orgull de d’haver fet de Les Santes una gran Festa Major.

Fa poques setmanes varem tenir l’oportunitat d’oferir als ciutadans i ciutadanes de Creteil un petit tast de Santes. Vull agrair a totes les colles la seva generositat en compartir i fer vibrar als cretolians amb les nostres comparses, les nostres músiques i sobretot el nostres sentiments més santeros.

Uns sentiments que ens fan entendre la festa com element d’identitat col·lectiva. Com a ciutat i com a poble. Una identitat d’arrels profundes en la tradició. Però una tradició viva, que es reinventa any rere any, que s’actualitza i que ens permet que la festa sigui element d’identitat i de cohesió. La festa oberta a tothom. La festa que esdevé element de ciutadania.

Avui, com diumenge quan els Capgrossos enlairaven una altra tripleta màgica i tornaven a fer de la plaça de Santa Anna una de les grans places castelleres de Catalunya, farem de la Riera el melic de la Festa i tornarem a sentir el pessigolleig del Bequetero que la banda tocarà una i mil vegades. Les diablesses ens ompliran de so i fum, el Drac i el Dragalió ens faran recordar temps de contes màgics, les momerotes irreverents ruixaran de foc el balcó de l’Ajuntament, els nans trapelles saltaran contents que la festa tot just acaba de començar i els gegants majestuosos ballaran esperonats pel “no n’hi ha prou” de la canalla. L’àliga institucional ens recordarà que som un poble vell, cerimoniós i de llarga història.

Tot plegat haurem tornat a repetir els ritus, i de nou ens disposarem a viure intensament Les Santes.

Amb el respecte i el civisme com a norma de comportament individual i col·lectiu. Respecte i civisme que reclamarem per tots i cadascun de nosaltres i de la gent que ens vulgui acompanyar a la festa.

Mataronins i mataronines:

Amb el desig que visqueu, que visquem, una molt bona Festa Major.

Amb la rauxa imprescindible.

Amb el seny indispensable.
Glòria a Les Santes!

Visca Mataró!

Visca Catalunya!