Es commemora aquest any el setanta aniversari dels fets de la guerra civil espanyola que més afectaren les comarques dels Pallars. El Memorial democràtic ha organitzat diversos actes a Isona, Roní, Rialp i Tírvia.
Dels primers d’uns primers mesos molt convulsos, amb assassinats de capellans per part d’elements descontrolats de les pròpies comarques i d’arribats de fora, a partir de començament de l’any 37 es va instal·lar una relativa calma en aquestes terres deguda a la finalització dels actes incontrolats i a la llunyania dels fronts de guerra. Aquesta situació es perllongà durant tot l’any 37 i va finalitzar quan, a la primavera del 38, les tropes franquistes varen trencar el front i començaren l’ocupació de Catalunya. Les comarques dels Pallars es convertiren en front de guerra i es registraren els fets bèl·lics més importants entre la primavera i la tardor del 1938: Sant Corneli, Penyes d’Auló, Baladredo, Campirme. Alguns mataronins es retrobaren durant anys, cada estiu, a Tírvia per a recordar aquests fets bèl·lics.
La duresa dels combats fou especialment intensa i algunes poblacions, Isona i Tírvia, varen quedar pràcticament destruïdes. La seva reconstrucció va ser portada a terme posteriorment per la Dirección General de Regiones Devastades, l’organisme de l’estat encarregat de la reconstrucció dels pobles arrasats per la guerra. Es dona la circumstancia que Isona i Tírvia foren les úniques poblacions catalanes reconstruïdes per aquest organisme.
S’iniciava també una duríssima repressió, dirigida pel general Sagardia, que va donar lloc a cruels episodis de venjança. Durant anys, en els sermons de les misses dominicals, he sentit a mossens diversos denunciar la persecució religiosa i l’assassinat de capellans que es varen produir durant els primers mesos de la guerra sense cap referència al que va passar desprès. Ara toca explicar tota la història. L’assassinat de persones innocents per part d’incontrolats primer i de la formidable màquina repressora del franquisme després. Gent que va morir sense saber massa el per què.
No es tracta de passar comptes ni d’obrir velles ferides. Només podrem passar definitivament pàgina quan hàgim pogut llegir la pàgina sencera, sense censures ni omissions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada