Incertesa per incertesa,
Litúrgia per litúrgia,
Encara trio la vella església
On pot ser
Déu enraona amb música de Bach
Abans que el temple fred
Amb culte incomprensible
D’alces i crancs
Metàl·liques esperances i amargues
Decepcions,
Encara el cor sacsejat es decanta
Per la dolça harmonia del mig punt,
No per la línia
Trencada abruptament
Amb humans sacrificis a l’altar
De cada davallada.
Maria Àngels Anglada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada