Aquest vespre s’han engegat els llums de Nadal del centre de Mataró. Pot semblar que en aquests moments de crisi es podia haver fet un exercici d’austeritat i estalvi, no posant llums als carrers per les festes nadalenques. Precisament calia fer un esforç i, sense arribar a la espectacularitat que llueixen ciutats com Madrid, crear les condicions favorables pel comerç urbà de la ciutat. Insisteixo en el fet que no ens podem aturar precisament en aquests moments difícils i que només treballant encara amb més decisió ens en podem sortir. Recomano aquest article d’en Lluís Bassat i publicat fa uns dies a El País.
Encara que la ciutat ja fa dies que llueix els guarniments nadalencs aquesta setmana entrem plenament en el cicle festiu i com una mena de roda del temps que no s’atura repetirem una mena de litúrgia cíclica. Pessebres, torrons, enllumenats, calendaris de despullats, nadales, Pastorets, dinars i sopars, compres, regals, bons desitjos, …Personalment ho faig de bon grat, sóc dels que els hi agrada el Nadal i trobo el gust a aquestes festes per molt mercantilitzades i consumistes que es vulgui.
Amb Llums de Nadal obro una mena de quadernet per parlar precisament de tots aquests elements nadalencs. De com els visc i com els interpreto. D’aquí fins a Reis i amb la periodicitat de les pròpies vivències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada