Nadal

També vindrem , Infant, a l’hora vella

Com a pagès, per a ser més sol amb Tu;

Deixarem rella i la mula de sella

I a peu, pel rost, allà on l’estel ens duu.

Et portarem vegetals esperances

I el que jo tinc en el graner tardà:

Llibres marcits amb versos de vacances

On Tu no hi ets, i el camp és de secà.

Els vaig escriure en el parlar dels pares,

Que és el més dolç per qui el sap confegir,

Però hi fa nit en platges i sahares

I el Teu Nom és de sol i de jardí.

Guardo per Tu, gallines ponedores

A camp obert, darrera el mur herbós,

Tocant al rec on maduren les móres

Per als infants que Et saben dir de Vós.

En embolcalls que fan la passa curta

Porto una leica i pàl·lids pensaments,

Cançons d’hivern en fontanes de murta

D'un monestir i un castell transparents;

Mantells eslaus i Florències alades,

Poniol de la Nou, i brucs de Lladurs,
Illes ardents i gorgs negres amb fades,

Llavor llibertins, els pròdigs i els avars.

Porto els papers d’una casa forana

Escumejant vora la mar i el port,
-Omple-la Tu amb Ta divina ufana,

Deixa-hi un àngel si m’hi ve la mort.

I quan tot just si la tenora sona

Pastors i estels perduts serrat enllà,

La Verge i Tu tots sols, a l’Hora Sola,

I els corns reials qui sap qui els sentirà,

Vindré mudats, al costat de la dona,

Amb els vestits de quan ens vam casar.

J.V. Foix: També vindrem , Infant, a l’hora vella