Ara que a la ciutat li surten tants “mariners” de carta nàutica escarransida, potser seria bo rellegir el que l’Espinàs va escriure cap als anys cinquanta sobre Mataró. Publicat per l’Editorial Selecta en un recull titulat “Ciutats de Catalunya”, m’ha tornat a caure a les mans en un fragment que publiquen els sempre actius veïns de la Ciutat Jardí en el seu butlletí: Seguint i resseguint, ...:
“Mataró, tan rica en tots els seus aspectes, és pobra de clixé. Vic és la ciutat levítica (a més de moltes altres coses); Reus, la ciutat avícola; Tarragona, la romana; Granollers, la del mercat; Vilafranca, la del vi; Sant Feliu de Guíxols, la del suro. Què és Mataró? No sabem trobar una paraula que la limiti, que la identifiqui. I per superar la nostra angúnia, per a explicar-nos l’existència d’aquesta ciutat, no ens podem resistir a apuntar l’única idea clara que se sosté després d’un examen atent: Mataró és una ciutat frustrada per Barcelona. La capital és massa a prop.
He dit frustrada, i potser seria més just dir condicionada per Barcelona. Perquè si la influència i el contacte ininterromput amb Barcelona li roba personalitat un dia rere l’altre, si Barcelona se l’apropia amb l’estreta abraçada de la carretera i el ferrocarril, no és menys cert, al meu entendre, que aquesta proximitat ha tret a Mataró un gran pes del damunt: li ha donat un to social, econòmic i cultural normal, ha evitat aquestes estranyes pressions que es produeixen de vegades en l’atmosfera de les closes ciutat comarcals. Mataró respira avui amb lliure naturalitat i, encara que s’hagi rebaixat l’interès del seu perfil extern, la polpa és sana per dintre.
Si hi ha ciutats que és convenient de “mirar-les i ni tocar-les”, Mataró ha d’esser, més que contemplada, tocada, és a dir, viscuda. És una ciutat de salut ferma, i la salut té poca història”
Cinquanta anys després l’escrit de l’Espinàs pot donar per moltes reflexions, discussions i posicionaments. Alguns fa molt de temps que les tenim fetes, encara que les actualitzem contínuament, d’altres tot just comencen a descobrir la sopa d’all. I a sobre ens volen fer creure que és bullabessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada