El dia era fred, núvol i a mesura que el cremallera s’enfilava camí de Núria, la neu anava envaint el paisatge. Un cop arribats les visites de costum, el dinar en un restaurant pràcticament buit i la baixada cap a Ribes, acompanyats d’alguns treballadors que avençaven l’hora de plegar per poder anar a votar. Era dimecres i es celebraven les primeres eleccions municipals. Feia dies que havíem votat per correus, en el vell edifici dels Jutjats del carrer Onofre Arnau, en previsió del viatge de noces. Feia quatre dies que ens havíem casat a l’ermita de Sant Simó i dalt del sis-cents recorríem el Pirineu.
Al vespre la curiositat ens va fer acostar a l’ajuntament de la Seu d’Urgell per veure que havia passat. Fins l’endemà cap notícia de Mataró. Ni havia mòbils ni existia Internet i a més teníem prou coses per fer. Però a la Seu, com a Mataró, a Catalunya i a tota Espanya, la mateixa il·lusió i expectativa per tot el que començava.
Trenta anys després podem fer balanç de tot el que s’ha fet. Sense oblidar tot el que queda per fer, però orgullosos d’haver transformat de dalt a baix les nostres ciutats. Gràcies Joan. Gràcies Manuel.
Al vespre la curiositat ens va fer acostar a l’ajuntament de la Seu d’Urgell per veure que havia passat. Fins l’endemà cap notícia de Mataró. Ni havia mòbils ni existia Internet i a més teníem prou coses per fer. Però a la Seu, com a Mataró, a Catalunya i a tota Espanya, la mateixa il·lusió i expectativa per tot el que començava.
Trenta anys després podem fer balanç de tot el que s’ha fet. Sense oblidar tot el que queda per fer, però orgullosos d’haver transformat de dalt a baix les nostres ciutats. Gràcies Joan. Gràcies Manuel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada