Foto isburla
Les ciutats madures i de mida mitjana o gran són el resultat de la superposició en el territori d’un conjunt de xarxes ciutadanes molt diverses, no coincidents i molt interconnectades. Per això la seva governança obliga a tenir-ne una nova mirada sobre aquesta complexa organització i defugir lectures parcials o endogàmiques que limiten la visió i la comprensió global de la realitat.
Les xarxes ciutadanes responen als interessos de la ciutadania i són tan diverses que la seva catalogació o inclús identificació resulta tasca difícil per no dir impossible. A les administratives, polítiques, empresarials, sindicals, esportives, culturals, veïnals, ... i un llarg etcètera s’han vingut a sumar les noves xarxes socials virtuals. Totes i cadascuna d’elles juga un paper important en l’estructuració social, política i administrativa de la pròpia ciutat i cal tenir-les en compte a l’hora de definir les estratègies de govern.
Per això sobta la visió parcial i limitada d’algunes opinions i afirmacions que responen únicament als interessos, i sovint parcials, d’alguna d’aquestes xarxes, ignorant la resta i oblidant la interessantíssima interconnectivitat que es dona entre elles. Encara més doncs sovint s’oblida que les xarxes estan formades per persones també amb interessos diversos i que, funcionant com a interconnectadors, formen part de més d’una xarxa.
Tot plegat una complexa i apassionant estructura, gairebé fractal, que articula potentment una ciutat i que li dona caràcter i personalitat. Mataró és bon exemple d’aquestes ciutats de xarxes i precisament el pes relatiu d’unes i altres és un dels elements diferenciadors amb d’altres ciutats similars a la nostra per la mida i les condicions socioeconòmiques.
Les ciutats madures i de mida mitjana o gran són el resultat de la superposició en el territori d’un conjunt de xarxes ciutadanes molt diverses, no coincidents i molt interconnectades. Per això la seva governança obliga a tenir-ne una nova mirada sobre aquesta complexa organització i defugir lectures parcials o endogàmiques que limiten la visió i la comprensió global de la realitat.
Les xarxes ciutadanes responen als interessos de la ciutadania i són tan diverses que la seva catalogació o inclús identificació resulta tasca difícil per no dir impossible. A les administratives, polítiques, empresarials, sindicals, esportives, culturals, veïnals, ... i un llarg etcètera s’han vingut a sumar les noves xarxes socials virtuals. Totes i cadascuna d’elles juga un paper important en l’estructuració social, política i administrativa de la pròpia ciutat i cal tenir-les en compte a l’hora de definir les estratègies de govern.
Per això sobta la visió parcial i limitada d’algunes opinions i afirmacions que responen únicament als interessos, i sovint parcials, d’alguna d’aquestes xarxes, ignorant la resta i oblidant la interessantíssima interconnectivitat que es dona entre elles. Encara més doncs sovint s’oblida que les xarxes estan formades per persones també amb interessos diversos i que, funcionant com a interconnectadors, formen part de més d’una xarxa.
Tot plegat una complexa i apassionant estructura, gairebé fractal, que articula potentment una ciutat i que li dona caràcter i personalitat. Mataró és bon exemple d’aquestes ciutats de xarxes i precisament el pes relatiu d’unes i altres és un dels elements diferenciadors amb d’altres ciutats similars a la nostra per la mida i les condicions socioeconòmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada