La planta de Granollers

Foto El 9 nou

Inauguració, ahir, de la nova planta de tractament de residus de Granollers. Hem toca assistir-hi en representació del president de la Diputació de Barcelona –que ha cofinançat amb la Generalitat i la Unió Europea la nova instal•lació- i com a president del Consorci de Residus Sòlids Urbans del Maresme. La planta de Granollers tractarà quaranta cinc mil tones de brossa orgànica procedent de recollida selectiva. Allò que en l’argot del ram s’anomena “pata negra” i que després d’un procés de digestió anaeròbica i de maduració produirà gas metà i compost per a ús agrícola. El metà produït servirà per generar l’electricitat domèstica d’una ciutat del tamany de Granollers.

Aquesta nova planta és complementària de la nova planta de Mataró i d’una altra planta de separació que s’ha de construir al Vallès Oriental i que portarà el seu rebuig a la planta de valorització energètica de Mataró. Es completarà d’aquesta manera el conjunt d’infraestructura de tractament i eliminació de la brossa domèstica de les dues comarques.

He explicat altres vegades que el procés d’eliminació de la brossa comença a les cuines de les cases –i si m’apuren en el mateix moment que anem a comprar- amb una separació domèstica eficient i continua per les plantes de tractament de manera que al forn d’incineració només vagi a parar allò absolutament indestriable. Una solució, i una vegada resolta la qüestió de l’emissió de gasos, que la deposició en abocadors que ningú vol i que hipotequen el territori.

I la incineració, contra el que han vingut predicant determinats personatges, no desincentiva la separació i recollida selectiva. Les dades de Mataró són prou eloqüents: mentre que la recollida selectiva només representa un 17% de la brossa total produïda a Espanya, a Catalunya es dobla aquest percentatge que a la nostra ciutat arriba al 37%. Per tant consum responsable, separació i recollida selectiva, tractament previ i valorització energètica com a solució a un problema que s’ha d’afrontar de manera decidida o ens trobarem en molt pocs anys en una situació pròpia d’opereta napolitana.