Data: qualsevol dia de l’any que hagi quelcom per celebrar. Lloc: qualsevol indret d’arreu del món on s’ajuntin més de dos mataronins i mataronines. Fets: individus comptant fins a quinze, ajupint-se i cantant El Bequetero. Antecedent: Nit del vint-i-cinc de juliol, la família Robafaves balla per la Riera, envoltada de milers i milers de persones que compten fins a quinze i s’ajupen mentre la banda toca i torna a tocar El Bequetero.
Dates, situacions i llocs ben diferents. I un fet similar: El Bequetero convertit en “himne” festiu de la ciutat de Mataró. Poc podia pensar en Gustavo Pascual Falcó que el seu pasdoble acabaria sent adoptat pels mataronins i mataronines com a símbol de festa i de celebració. Foren altres músics valencians, els de la banda de Gaianes, qui portaren i popularitzaren a la nostra ciutat el pasdoble del músic de Cocentània del que aquest any es celebra el centenari de la seva mort.
El Bequetero, com “Paquito el chocolatero” també de Gustavo Pascual, ha entrat a formar part del corpus de Les Santes, en una demostració palpable que la festa la construeixen els ciutadans i ciutadans que incorporen a la tradició nous elements que acaben sent també tradició. Hi ha qui opina que les festes populars són immobilistes i responen a motivacions arcaiques que res tenen a veure amb la realitat actual. Que vinguin i que vegin que precisament les festes populars, com la mateixa cultura popular, evoluciona de manera continua, en un procés de destil·lació que deixa de banda els elements que ja no interessen a la gent, manté els més singulars i incorpora els que per decisió popular la ciutadania creu que han de formar-ne part.
I per això, perquè la festa és viva i Les Santes ens importen, fa temps varem decidir que “El Bequetero” es convertiria en una mena d’himne no oficial dels mataronins i mataronines. Un “himne” per celebrar el que som: una ciutat que s’estima les tradicions, però viva i oberta al món, inquieta i capaç de sumar a les nostres tradicions nous elements que ens enriqueixen com a col·lectivitat.
Una ciutat que entén que la festa, que Les Santes, són una gran ocasió per reivindicar la convivència i la civilitat. Una festa construïda per molta gent i que volem per a tothom. Pels mataronins i mataronines perquè és la nostra festa i pels que ens vulguin acompanyar en aquest exercici compartit de ciutadania.
Hora doncs de tornar al carrer, de comptar fins a quinze, d’ajupir-se, de cantar al ritme de “El Bequetero” i de mils músiques més, i de cridar amb la rauxa necessària i el seny imprescindible:
Glòria a Les Santes.
Que tingueu, que tinguem tots i totes una molt bona Festa Major.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada