Foto Saül Gordillo
Mataronins, mataronines
A la Riera, al carrer on passen les coses importants de Mataró, ens apleguem per començar la festa.
Em correspon com alcalde de la ciutat fer-ne la Crida, però estigueu ben convençuts que la faig en nom de cadascun de vosaltres, en nom de tots els mataronins i mataronines.
La fem des d’aquest balcó. Un balcó que només obrim per les grans ocasions i que aquest any ha vist en Pellofa fer de les seves i els jugadors del Club Hoquei Mataró oferir-nos la copa CERS.
En aquest balcó que, com cada dia de Sant Jaume, obrim per fer la Crida de la Festa Major.
Per això, i en nom de tots i totes, us vull dir que ja som a Santes!
I fem aquesta Crida perquè ens l’hem guanyada i perquè en tenim moltes ganes.
Hem treballat i hem patit dur durant aquest any de crisi i dificultats econòmiques, però ara volem reivindicar el nostre dret a la festa, a la felicitat compartida.. Ara més que mai, quan les coses van maldades per molta gent, volem expressar el nostres sentiments de pertànyer a una ciutat, a un país que sap que la festa és una demostració inigualable de ciutadania.
Una festa que hem construït entre tots, demostrant que les festes populars, que la cultura popular, la que fa el poble, és capaç de mantenir les arrels i actualitzar-se de manera continua.
Com ho varen entendre els mataronins i mataronines que moguts per la il·lusió de fer de Les Santes la Festa Major de Mataró, varen anar a finals dels anys setanta fins al País Valencià a buscar músiques per la nostra festa. I tornaren amb una banda, la de Gaianes, i amb un pasdoble, “El Bequetero”. El pasdoble que els mataronins i mataronines hem convertit, perquè ens ha donat la realíssima gana, en himne de la ciutat.
Avui, i per commemorar el centenari del naixement d’en Gustavo Pascual Falcó autor del Bequetero, ens acompanya la seva família i l’alcalde de Cocentaina la seva vila natal. Mestre, que soni la música en el seu honor.
Però aquest any tenim més coses per celebrar. Fa trenta anys que un grup de mataronins varen decidir recuperar una figura de la que només existien unes breus notes bibliogràfiques i que avui s’ha convertit en un element de referència de la nostra festa.
Felicitats momeroters per aquests trenta anys! Felicitats als que ho varen iniciar, als que durant anys ho han fet possible i fins i tot felicitats pel momeroter que mort d’enyorança es mira la crida per Internet amb el soroll de fons dels motors de la Fòrmula 1.
Volem celebrar aquests trenta anys de la Momerota i, avui que el país plora els bombers morts en la lluita contra el foc que ho destrueix tot, volem reivindicar el dret a continuar fent del foc, de la pólvora, un ús festiu. Assenyat, però festiu. Als correfocs, a les revetlles, per Sant Joan i a les Falles, a La Patum i a les Santes. El foc de la festa que uneix pobles d’una i altra riba de la Mediterrània.
Ens esperen dies i nits de festa per fer de Les Santes la setmana en la que vivim més intensament. Per a fer de Les Santes la Festa Major de Mataró. Una festa que volem per a tots i per a totes, sense distincions de cap classe i només amb el respecte i el civisme com a normes.
Mataronins, mataronines:
Amb el desig que visqueu, que visquem, una molt bona Festa Major.Amb la rauxa necessària
Amb el seny imprescindible
Glòria a Les Santes!
Visca Mataró!
Visca Catalunya!
Mataronins, mataronines
A la Riera, al carrer on passen les coses importants de Mataró, ens apleguem per començar la festa.
Em correspon com alcalde de la ciutat fer-ne la Crida, però estigueu ben convençuts que la faig en nom de cadascun de vosaltres, en nom de tots els mataronins i mataronines.
La fem des d’aquest balcó. Un balcó que només obrim per les grans ocasions i que aquest any ha vist en Pellofa fer de les seves i els jugadors del Club Hoquei Mataró oferir-nos la copa CERS.
En aquest balcó que, com cada dia de Sant Jaume, obrim per fer la Crida de la Festa Major.
Per això, i en nom de tots i totes, us vull dir que ja som a Santes!
I fem aquesta Crida perquè ens l’hem guanyada i perquè en tenim moltes ganes.
Hem treballat i hem patit dur durant aquest any de crisi i dificultats econòmiques, però ara volem reivindicar el nostre dret a la festa, a la felicitat compartida.. Ara més que mai, quan les coses van maldades per molta gent, volem expressar el nostres sentiments de pertànyer a una ciutat, a un país que sap que la festa és una demostració inigualable de ciutadania.
Una festa que hem construït entre tots, demostrant que les festes populars, que la cultura popular, la que fa el poble, és capaç de mantenir les arrels i actualitzar-se de manera continua.
Com ho varen entendre els mataronins i mataronines que moguts per la il·lusió de fer de Les Santes la Festa Major de Mataró, varen anar a finals dels anys setanta fins al País Valencià a buscar músiques per la nostra festa. I tornaren amb una banda, la de Gaianes, i amb un pasdoble, “El Bequetero”. El pasdoble que els mataronins i mataronines hem convertit, perquè ens ha donat la realíssima gana, en himne de la ciutat.
Avui, i per commemorar el centenari del naixement d’en Gustavo Pascual Falcó autor del Bequetero, ens acompanya la seva família i l’alcalde de Cocentaina la seva vila natal. Mestre, que soni la música en el seu honor.
Però aquest any tenim més coses per celebrar. Fa trenta anys que un grup de mataronins varen decidir recuperar una figura de la que només existien unes breus notes bibliogràfiques i que avui s’ha convertit en un element de referència de la nostra festa.
Felicitats momeroters per aquests trenta anys! Felicitats als que ho varen iniciar, als que durant anys ho han fet possible i fins i tot felicitats pel momeroter que mort d’enyorança es mira la crida per Internet amb el soroll de fons dels motors de la Fòrmula 1.
Volem celebrar aquests trenta anys de la Momerota i, avui que el país plora els bombers morts en la lluita contra el foc que ho destrueix tot, volem reivindicar el dret a continuar fent del foc, de la pólvora, un ús festiu. Assenyat, però festiu. Als correfocs, a les revetlles, per Sant Joan i a les Falles, a La Patum i a les Santes. El foc de la festa que uneix pobles d’una i altra riba de la Mediterrània.
Ens esperen dies i nits de festa per fer de Les Santes la setmana en la que vivim més intensament. Per a fer de Les Santes la Festa Major de Mataró. Una festa que volem per a tots i per a totes, sense distincions de cap classe i només amb el respecte i el civisme com a normes.
Mataronins, mataronines:
Amb el desig que visqueu, que visquem, una molt bona Festa Major.Amb la rauxa necessària
Amb el seny imprescindible
Glòria a Les Santes!
Visca Mataró!
Visca Catalunya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada