Foto Galeria de moments capgrossos
Interessant entrevista d’en Joan Tàpia a en J. B. Culla en El Periódico d’avui. L’historiador acaba de publicar el llibre “La dreta espanyola a Catalunya 1975-2008” en el que analitza l’evolució del Partit Popular Català. Les conclusions d’en Culla no poden ser més contundents: “El PPC no ha tingut una evolució ideològica” o “El PPC rebutja la transversalitat catalanista”.
Està bé la reflexió i fa pensar. Encara més en uns moments –tot i que estiguem excessivament condicionats per la febrada nacionalista característica de la Diada Nacional- en que és el mateix catalanisme el que es troba en dificultats. Em refereixo al catalanisme transversal, capaç de modular-se amb intensitats diferents i des de pensaments polítics diversos. El catalanisme que actua de denominador comú de numeradors diferents.
La radicalització dels discursos nacionalistes, dels d’aquí i del d’allà, tensen tan fortament el fil transversal del catalanisme que amenacen interessadament amb trencar-lo. Saben els que ho fan que aquest fil transversal ha actuat com a nervi polític del país en els darrers decennis i que el seu trencament comportarà la fractura social i política de Catalunya i el decantament de la ciutadania cap a posicionaments antagònics i excloents. Si desapareix l’espai central sobre el que s’ha articulat el país i que ha donat cabuda a posicionaments de dreta, centre i esquerra, perdrem una força motriu transformadora que ha tingut com a objectiu primer la cohesió social i el benestar econòmic de catalans i catalanes en un marc identitari propi en el que la majoria de la ciutadania podia trobar-s’hi còmode i sentir-lo com a propi.
Per a molts, encara que segurament la seva veu quedi ofegada pels estirabots cridaners dels més radicals, aquest és el sentit de la Diada Nacional: la reivindicació d’un catalanisme transversal que sense renunciar a res permeti avançar cohesionadament com a poble amb sentiments, símbols i objectius compartits.
Interessant entrevista d’en Joan Tàpia a en J. B. Culla en El Periódico d’avui. L’historiador acaba de publicar el llibre “La dreta espanyola a Catalunya 1975-2008” en el que analitza l’evolució del Partit Popular Català. Les conclusions d’en Culla no poden ser més contundents: “El PPC no ha tingut una evolució ideològica” o “El PPC rebutja la transversalitat catalanista”.
Està bé la reflexió i fa pensar. Encara més en uns moments –tot i que estiguem excessivament condicionats per la febrada nacionalista característica de la Diada Nacional- en que és el mateix catalanisme el que es troba en dificultats. Em refereixo al catalanisme transversal, capaç de modular-se amb intensitats diferents i des de pensaments polítics diversos. El catalanisme que actua de denominador comú de numeradors diferents.
La radicalització dels discursos nacionalistes, dels d’aquí i del d’allà, tensen tan fortament el fil transversal del catalanisme que amenacen interessadament amb trencar-lo. Saben els que ho fan que aquest fil transversal ha actuat com a nervi polític del país en els darrers decennis i que el seu trencament comportarà la fractura social i política de Catalunya i el decantament de la ciutadania cap a posicionaments antagònics i excloents. Si desapareix l’espai central sobre el que s’ha articulat el país i que ha donat cabuda a posicionaments de dreta, centre i esquerra, perdrem una força motriu transformadora que ha tingut com a objectiu primer la cohesió social i el benestar econòmic de catalans i catalanes en un marc identitari propi en el que la majoria de la ciutadania podia trobar-s’hi còmode i sentir-lo com a propi.
Per a molts, encara que segurament la seva veu quedi ofegada pels estirabots cridaners dels més radicals, aquest és el sentit de la Diada Nacional: la reivindicació d’un catalanisme transversal que sense renunciar a res permeti avançar cohesionadament com a poble amb sentiments, símbols i objectius compartits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada