header-photo

De l’art i dels torrons



Fa pocs dies vaig tenir oportunitat de visitar l’Espai Guinovart a Agramunt. He passat i parat infinitat de vegades per aquest poble de la Segarra camí del Pallars. Amb boira, fred, neu, calor, ... però mai m’havia aturat a visitar l’antic mercat que acull l’Espai Guinovart.

Certament vaig quedar ben impressionant i la visita m’ha permès descobrir algunes de les claus del pintor. Guinovart va viure refugiat, primer a Agramunt i després a la cabana del Siscar, alguns mesos durant la guerra civil. La proximitat amb la natura i amb les dures feines del camp van impactar fortament en aquell noiet de manera que després va expressar en bona part de la seva obra pictòrica.

Aprofitant l’espai de l’antic mercat –construït per Regiones Devastadas en el solar del convent del Carme destruït per un bombardeig de l’aviació feixista italiana- Guinovart situa tres grans elements estructuradors: el gran mural de les quatre estacions, la cabana feta de tova on aconsegueix un interior gaire bé màgic, i l’era de formigó on situa tota la iconografia pròpia del treball del camp. Un hàbil joc de miralls aconsegueix donar a l’espai la magnitud gaire bé infinita dels camps segarrencs. I tot observat per l’omnipresent xut.

Si hi passeu per Agramunt pareu-vos per visitar l’espai i la botiga també dissenyada pel pintor. I de pas no deixeu de comprar els torrons d’avellana i la xocolata a la pedra. Una bona manera d’endolcir l’art.

1 comentari:

pere pascual "pic" ha dit...

En la propera parada a Agramunt us recomano visitar "Lo pardal" Fundació Guillem Viladot , el gran mestre de la poesía visual.Paga la pena i en Josep Manuel Calleja , bon amic de Viladot , en pot donar fé.
Igualment és bo recordar que molta de la feina de l'Espai Guinovart . és responsabilitat de Núria Poch , la futura directora del nostre Museu Bassat.