El Regiment Pirinenc

Uns bons amics tenen la gentilesa de regalar-me el llibre d’en Jaume de Ramon Vidal “El Regiment Pirinenc, núm. 1 de Catalunya”, publicat per Rafael Dalmau Editor. Saben de la meva relació amb els paratges on es van desenvolupar una bona part de l’acció militar d’aquest regiment republicà.

Els pirinencs, nom amb els que foren coneguts, varen ser la única unitat militar depenent únicament de la Generalitat, i la primera des del 1714, fins la seva integració en l’Exèrcit Popular després dels fets del Maig del 37. Format per gent nacionalista provinent d’entitats cíviques catalanes i especialment del món de l’excursionisme. La seva acció militar es va desenvolupar des de la Cerdanya, on tingueren el quarter general al Xalet de la Molina, fins les altes valls aragoneses. El Regiment Pirinenc tingué des del moment de la seva fundació la participació d’un grup de joves mataronins dels que en Joan Ballescà escrigué en el seu llibre: “Vivències d’un soldat català a la guerra d’Espanya”.

Durant anys alguns supervivents es retrobaven a Tírvia i alçaren, sota el Baladredo, una creu en record i homenatge dels seus companys morts en els forts combats que tingueren com a escenari aquelles terres pallareses.

El llibre és un recull històric, ben document i encara amb l’aportació d’alguns dels protagonistes. Curiosament aquests veterans foren abans reconeguts i homenatjats per l’Exèrcit espanyol que pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

És el que un dels veterans, en Josep Puigdefàbregas, expressava amargament en una carta del 1998 davant la manca de resposta del govern de la Generalitat a les seves demandes: ¿Què puc dir als meus amics que un dia ho deixaren tot per defensar Catalunya i la nostra més alta institució, la Generalitat de Catalunya?. Desgraciadament Puigdefàbregas no va tenir resposta a la seva pregunta doncs morí abans que el president Pujol, el 12 de novembre de 2001, atorgués la Creu de Sant Jordi a l’Associació de Components del Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya.