Si mai aneu per la vall de Tavascan no deixeu-ho d’arribar-vos fins la Pleta del Prat. És un indret molt bonic que, sobretot ara a la tardor, sorprèn per la bellesa dels boscos de bedolls i avets. Bona base de sortida per excursions cap a la zona de l’estany del Diable i per la pràctica de l’esquí de muntanya. Un remuntador permet també l’esquí de pista a l’hivern. A la Pleta del Prat, fa anys, l’Ajuntament de Lladorre va construir un refugi de muntanya on es pot pernoctar i menjar força bé.
Res doncs diferent de tants llocs del Pirineu català. Una cosa però crida l’atenció de l’excursionista que s’hi arriba: la placa commemorativa de la inauguració del refugi. Explica, com totes les plaques, quin dia i per qui va ser inaugurat. Hom sempre s’ha preguntat en condició de que el refugi va ser inaugurat per la senyora Marta Ferrusola. Per ser dona del president Pujol? Per ser presidenta de la sectorial d’esports de Convergència? Mai ho he sabut. Però sempre he tingut ben clar que no li corresponia, que la senyora Ferrusola no era un càrrec electe ni membre del govern de la Generalitat. Més aviat sembla un reflex d’aquella vella aspiració convergent d’exercir d’amos del país.
Per això, quan vaig veure en Felip Puig en estat pur, o sigui desbarrant, vaig pensar immediatament en la placa del refugi. Coses de la vida i de la memòria. Per cert no, no me la imagino!
Com sigui que tinc la foto de la placa guardada en algun fitxer mal organitzat, quan la trobi la publicaré no sigui que algun malpensat pensi que m’ho estic inventant. I si no la trobo ja tindré un bon motiu per arribar-me a la Pleta del Prat amb l’excusa de tornar-la a fer. Ves per on igual haig agrair-li a en Puig un bon esmorzar de forquilla amb la serra de les Canals curulles de neu tancant el paisatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada