Descarregant a plaça, i amb molta solvència, tres grans castells. Dia fred a Santa Anna que feia enyorar la calorassa de Santes, un ventet un pèl molest i tres colles en la recta final de la temporada. Amb el facebook vaig informant del que passa a plaça i enviant algunes fotos.
De sortida els amfitrions amb la torre de vuit folrada, ràpida i segura com acostumen a ser les torres dels mataronins. En segona ronda un tres de nou folrat que s’ha de treballar a partir de la sortida de sisens, però li tenim ben presa la mida a aquest castell. Per acabar amb un castell inèdit pels Capgrossos: el tres de vuit amb el pilar. Paradoxalment dona molta més feina muntar el castell que defensar el pilar. De totes formes castell descarregat, i com ens ha passat tantes vegades, en el primer intent a plaça. Dos pilars de cinc i dos pilars de quatre per a fer pujar molta gent.
Castellers de Barcelona amb pocs efectius desplaçats desmunten, amb l’anxaneta quasi a dalt de tot del pom, fins a dues vegades el quatre de vuit amb el pilar. Hi ha qui diu que el dels barcelonins és el millor quatre de vuit amb el pilar de totes les colles. Avui els ha fallat, i per dues vegades, la canalla. Un intent també desmuntat de torre de set en segona ronda que acaben amb un cinc de set descarregat. Tercera ronda pels de la camisa vermella amb un quatre de set amb l’agulla. I per acabar un pilar de sis gairebé insultant de ràpid i segur. Hauran de collar i fort per la diada dels Minyons en la que es veuran les cares, en un derbi barceloní a Terrassa, amb els borinots de Sants.
Una altra vegada, com diumenge passat a Vilafranca, la creu pels Castellers de Lleida. Torre de vuit només carregada en primera ronda. Perden la segona amb els intents de tres de vuit que han desmuntat per dues vegades i acaben amb un quatre de vuit de descarregada èpica, amb el castell absolutament desquadrat i amb la plaça sencera animant els lleidatans. Un vano de cinc en ronda de pilars per acabar.
Temporada acabada pels Capgrossos, camisa a l’armari fins Sant Jordi. Un llarg hivern per repensar algunes coses i fer balanç d’una temporada que va començar molt bé, amb el quatre de vuit amb el pilar i el pilar de set recuperats, que va tenir un punt d’inflexió per Les Santes amb un reinici de temporada molt fluix i un final apoteòsic, recuperant els castells de nou i estrenant el tres de vuit amb l’agulla. Girona i sobretot Vilafranca van ser un autèntic bàlsam per a una colla tocada i a la que alguns ja donaven liquidada per aquesta temporada. Paciència i feina, confiança en les nostres possibilitats i al final el puntet de ràbia per assolir grans castells. I homenatge per l’Enric Canal, l’home que assumia el paper del cridaner que posa ordre, que plega de cap de pinyes.
Avui Mataró ha continuat, perquè mai ha deixat d’estar-ho, estant orgullosa de la seva colla, pels castells tirats i sobretot per la manera de tirar-los. Al més pur estil Capgrossos: pas a pas, pis a pis!
1 comentari:
Com es va veure perfectamanet a plaça els dos intents de 4d8 amb el pilar dels Castellers de Barcelona no van ser desmuntats per la canalla sinó pel tronc, en canvi el 2d7 si que va haver-hi la indecisió de la canalla.
Molt bona l'actuació de Capgrossos, felicitats per la part que et toca.
Publica un comentari a l'entrada